Un empat que te gust de victòria

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12

1ª JORNADA, 26-10-2011, 21:00h

XEREZ CD 2 - CE SABADELL 2

XEREZ CD: Doblas, Mendoza, Lombán, Robusté, Raúl Cámara, Bruno Herrero, Capi, Rueda, Pablo Redondo, Israel i Tato (Íñigo Vélez, '75).                                              CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Pablo Ruiz (Songo'o, '16), Toni Lao, Héctor Simón, Puigdollers (Samuel, '38), Juvenal, Lanzarote, Arteaga (Álex Cruz, '63) i Florian.

GOLS: 1-0, Tato ('6); 2-0, Robusté ('27); 2-1, Lanzarote ('32); 2-2, Juvenal (p. '71).

ÀRBITRE: Dámaso ARCEDIANO MONESCILLO (col·legi castellano-manxec). Targetes: grogues per a Raúl Cámara (XER), Lombán (XER), Robusté (XER), Arteaga (SBD) i Toni Lao (SBD). Cap vermella.

ESTADI: Municipal de Chapín, 6.751 espectadors (5-10 seguidors del Sabadell).

Hi han jugadors que, al jugar en un equip de renom, acaparen moltes vegades les notícies i tertúlies esportives. Però n'hi han d'altres (una gran majoria) que, al formar part d'un equip no tan conegut, les seves enormes actuacions sobre la gespa acostumen a passar desapercebudes. Entre aquests casos hi trobem el porter del CE Sabadell David De Navas. Aquell home que va arribar sense fer soroll quan l'equip estava a 3ª. Aquell home que va resultar fonamental al play-off d'ascens a 2ªB en la memorable tanda de penals a Palma de Mallorca i que, arran d'allò, va rebre l'honorífic sobrenom de "Sant". Aquell home que, amb les seves intervencions, ha ajudat a retornar al Sabadell a 2ªA. Aquell home que partit rere partit continua oferint-nos un ampli ventall d'aturades miraculoses que permeten al conjunt arlequinat continuar a la zona noble de la classificació. Poca gent és conscient de que, quan el madrileny decideixi penjar els guants, el futbol espanyol perdrà a un grandíssim porter.

Aquesta introducció ve deguda a que, un partit més, De Navas va resultar vital per a que el Sabadell pogués treure quelcom de positiu en la seva visita al Xerez. En aquesta jornada intersetmanal es jugava el que havia de ser el primer partit de la lliga, que a l'estiu va ser ajornat per la vaga de futbolistes. En aquest matx, els homes de Lluís Carreras van demostrar un ofici impagable per tal d'igualar un marcador de 2-0 en contra.

El partit no va resultar gens fàcil, ja que al davant hi havia un dels ferms candidats a la lluita per l'ascens a Primera. I ben aviat el Xerez va demostrar el seu potencial quan Tato va estar a punt d'inaugurar el marcador després de rebre una passada interior de Redondo, però no va aconseguir culminar la jugada. Només tres minuts després, el propi Tato tornaria a gaudir d'una oportunitat que aquest cop no va desaprofitar: li va guanyar l'esquena a la defensa, va rebre una passada a l'espai i va creuar la pilota davant la sortida de De Navas. Ni deu minuts de joc es portaven i els locals es posaven per davant, i donant una imatge de superioritat implacable. Minuts després, els andalusos tornarien a avisar a la sortida d'un córner amb una rematada de cap que va sortir per sobre del travesser. Els locals van gaudir de més serveis de cantonada, però no van aconseguir materialitzar-ne cap.

El Sabadell no es va intimidar per la superioritat del rival i Juvenal va provar sort amb un xut de falta directa que va picar en la barrera i va sortir finalment a córner. A la següent acció, va succeïr allò al que malauradament ja estem acostumats: la lesió d'un jugador. Aquest cop l'infortuni va caure sobre Pablo Ruiz, que va haver de ser substituït per Yann Songo'o. La preparació física arlequinada continua sota sospita.

El Xerez va disposar de dues casions seguides per ampliar el seu avantatge en el marcador, primer amb un xut de Pablo Redondo que va sortir alt i després amb un altre xut de Raúl Cámara, que De Navas va desviar a córner. Seria cinc minuts després quan Robusté, precisament a la sortida d'un córner, va fer una rematada picada de cap al segon pal i aconseguia el segon gol per al seu equip. Veient els mèrits que estaven fent els locals, el resultat era just.

Però el Sabadell de Lluís Carreras està entrenat per no rendir-se fins al minut 90, i a partir del segon gol del Xerez els arlequinats es van esperonar. Florian, només treure de centre després del segon gol local, va aprofitar una passada a l'espai per plantar-se sol davant de Doblas, però el porter andalús va refusar-li la vaselina. Instants després seria Lanzarote qui posaria a prova Doblas amb un xut de falta des de la frontal i que anava dirigit a l'escaire, però el xerecista va respondre amb una gran aturada, desviant a córner. Al tercer intent, els arlequinats ho van aconseguir: després de fer una gran finta, Lanzarote es va plantar davant la mitja lluna i es va treure un xut amb l'eesquerra que va comptar amb la sort de picar en les cames d'un defensa, fet que va desviar la trajectòria de la pilota i va descol·locar Doblas, que res va poder fer per evitar el gol. El Sabadell aconseguia retallar distàncies i ficar-se més al partit.

Tot i el gol arlequinat, el Xerez va continuar gaudint de les millors ocasions i Tato va estar a punt de fer el tercer, però el seu xut va sortir fora llepant el pal. Carreras va decidir fer un canvi tàctic per reforçar la zona del mig camp, que estava patint per contenir el joc xerecista, i va donar sortida a Samuel per Puigdollers. Israel i Redondo van gaudir d'un parell d'oportunitats per fer gol, però no van estar encertats de cara a porteria. El Sabadell va aconseguir arribar viu al temps de descans.

A la sortida de vestidors, els arlequinats van oferir una millor cara i van començar a jugar la pilota i a pressionar als locals a la zona de 3/4 per aconseguir el gol de l'empat, mentre que el Xerez confiava la seva sort als contraatacs. Samuel seria el primer en intentar-ho amb un xut que va sortir una mica alt. La següent ocasió seria per al Xerez, amb una centrada de Tato i rematada d'Israel, que va enviar fora quan ho tenia tot a favor. Un altre cop ho tornarien a intentar els locals mitjançant Tato, que va ser qui més a prop va estar de fer el tercer gol, ja que la seva rematada va picar al travesser. Tato ho va tornar a tenir tot a favor per marcar, però el seu xut el va desviar De Navas amb una aturada miraculosa. La jugada no va acabar aquí i el rebot va caure a peus del xerecista Capi que, amb tota la porteria per a ell, va enviar la pilota als núvols. Increíblement, i afortunadament per als interessos del Sabadell, el Xerez es veia incapaç de matar el partit.

Va ser llavors quan va arribar el penal a favor dels arlequinats: Lanzarote, des de la banda dreta, va canviar de joc cap a l'esquerra on Samuel va penjar la pilota cap a l'àrea; Florian es disposava a rematar, però va ser travat per Lombán i l'àrbitre va assenyalar els onze metres, mostrant-li la groga al defensa xerecista. Juvenal va ser l'encarregat de transformar-lo amb un xut potent i centrat. El Sabadell aconseguia igualar el marcador i es mostrava disposat a anar a per més.

El Xerez va acaparar la majoria de jugades d'atac fins al final i Capi va estar a punt de tornar a avançar al seu equip, però De Navas va estar novament providencial amb una magnífica aturada. Es tornaria a lluïr el porter al aturar un fort xut de Rueda. Íñigo Vélez, que va entrar substituïnt Tato, va gaudir d'una gran ocasió amb una rematada de xilena que va sortir fora per ben poquet. Quan restaven deu minuts per finalitzar el partit, Bruno va deixar la pilota morta dins l'àrea, però aquesta es va passejar davant la porteria sense que ningú la rematés a gol. El Xerez estava perdonant i al Sabadell se li estaven fent els minuts una eternitat. Els xerecistes també van reclamar amargament a l'àrbitre un possible penal de Toni Lao sobre Íñigo Vélez.

Als darrers instants del matx, tots dos conjunt van gaudir d'una ocasió per endur-se els tres punts: primer els locals, amb un xut d'Íñigo Vélez que va sortir alt, i després els arlequinats, en una rapidíssima contra que Lanzarote no va arribar a concretar. L'àrbitre va decretar el final i els punts es van repartir. Un empat que, vist com havia començat el partit, té regust de victòria.

El futbol no para en aquesta 2ªA i, després del partit a Chapín, ja toca mentalitzar-se i pensar en el partit de dissabte contra el CD Alcoyano a casa.

Per Abel Martínez Ruano

Segona punxada a la lliga

Primer de tot demanar disculpes per no haver penjat abans la crònica, però qui em coneix sap que no ha estat per mi la millor setmana. Gràcies a tots per la vostra comprensió.

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12

10ª JORNADA, 21-10-2011, 21:00h

CD GUADALAJARA 1 - CE SABADELL 0

CD GUADALAJARA: Saizar, Antonio Moreno, Gaffoor, Rodri (Gerard Badia, '62), Jony, Barral, Javi Soria, Jonan García (Arriaga, '86), Aníbal, Iván Moreno (Cristian, '73) i Ernesto.

CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Pablo Ruiz, Toni Lao, Redondo (Juvenal, '43), Juanjo, Héctor Simón, Puigdollers (Álex Cruz, 74), Lanzarote, Florian i Aarón Bueno (Arteaga, '36).

GOLS: 1-0, Ernesto ('63).

ÀRBITRE: Juan MARTÍNEZ MUNUERA (col·legi valencià). Targetes: grogues per a Gerard Badia (GUA) i Juanjo (SBD). Cap vermella.

ESTADI: Pedro Escartín, 3.500 espectadors (2-5 seguidors del Sabadell).

Segona derrota que encaixa el Centre d'Esports en el que portem jugat de lliga però que, tot i així, continuarà una jornada més com a co-líder de 2ªA.

S'enfrontaven al Pedro Escartín les revelacions de la lliga, dos conjunts acabats de pujar però que han omplert moltes planes esportives a causa de la grata imatge que donen. I a bona fe que Guadalajara i Sabadell han demostrat que si estan a dalt no és per sort, sinó per mèrits propis. Ambdós conjunts van oferir un gran partit de futbol, amb una part per a cadascun i amb un alt nivell de joc.

Tots dos conjunts van saltar a la gespa sense complexos, jugant-se de tu a tu i amb ganes d'agradar al públic. El Guadalajara mostrava les seves cartes amb el seu característic joc directe, mentre que el Sabadell mostrava les seves amb el seu joc de toc i possessió. La primera ocasió clara la va tenir el Sabadell amb una centrada d'Aarón Bueno a l'àrea que Héctor Simón va aconseguir rematar de cap, però que Saizar va aturar sense problemes. Però això no va resultar ser més que un miratge, ja que a partir d'aquesta ocasió el Guadalajara va pressionar als arlequinats al seu propi camp i es van fer amb el control del joc i la pilota. La gran ocasió dels locals arribaria mitjançant Aníbal, que va controlar la pilota al vèrtex de l'àrea, va deixar enrere Toni Lao i va encastar un potent xut a la creueta de la porteria de De Navas.

El Guadalajara va saber lligar molt bé els peus d'un Sabadell que no parava de patir perquè no podia fer el seu joc i es veia desbordat pel rival. Un altre cop el perillós Aníbal va avisar amb un xut que De Navas va haver de desviar a córner. Els jugadors arlequinats no estaven fent un gran partit. Tot i així van aconseguir arribar en una ocasió aïllada a la porteria contrària, però Florian va rematar fora. El conjunt entrenat per Carlos Terrazas continuava tenint les ocasions més clares, i Rodri tornaria a avisar amb una internada a l'àrea i una vaselina que va sortir per damunt del travesser per pocs centímetres. Tot semblava abocat a que tard o d'hora arribaria el gol local.

Però el que va arribar va ser, un altre cop i per enèsima vegada, l'infortuni de les lesions. En només un periode de menys de deu minuts, Aarón Bueno i Arredondo van haver de deixar el terreny de joc sent substituïts per Arteaga i Juvenal, respectivament. Comença a ser alarmant aquest "carroussel" de lesions que està patint la plantilla saballuda, i és que, més que de mala sort, potser s'hauria de començar a parlar d'una planificació física incorrecta.

L'entrada de Juvenal sembla que va esperonar els homes de Lluís Carreras, que a la segona part es van fer amb el control de la pilota i del joc i van gaudir d'un munt d'ocasions clares per marcar, mentre que el Guadalajara va començar a patir les internades dels arlequinats. Tot i així, ben a prop van estar d'avançar-se mitjançant una falta d'Ernesto, que De Navas va refusar amb problemes i Toni Lao va desviar a córner quan un jugador local ja s'havia preparat per rematar a porta buida. A la sortida del córner, Juanjo va treure la pilota sota pals per evitar el gol.

Però a partir d'aquí seria el Sabadell qui dominaria el partit. Juvenal va estar ben a prop de fer el primer amb un xut des de dins l'àrea que va sortir llepant el pal. Poc després seria Florian qui gaudiria d'una grandíssima ocasió: Arteaga li va fer una passada cap a l'interior, però el davanter francès va rematar una mica forçat davant la sortida de Saizar, que va desviar la pilota amb els peus. Curiosament, quan menys mèrits estava fent el Guadalajara va arribar el seu gol. O més ben dit, el seu golàs. Ernesto ja havia avisat prèviament, i al segon intent no va perdonar. Va executar magistralment amb l'esquerra un llençament de falta des de la frontal. De Navas, tot i l'estirada, no ho va poder evitar.

El Sabadell es va veure tocat anímicament, però no va abaixar els braços. Mitjançant un actiu Lanzarote, que portava perill en cada jugada seva per la banda, els arlequinats van fer un setge constant a la porteria de Saizar, que amb les seves providencials aturades es va convertir en l'home del partit. Arteagad'Álex Cruz va donar un punt més de velocitat i profunditat a l'atac dels arlequinats, però totes les ocasions quedaven avortades per un magnífic Saizar. Per més que s'intentava, el porter del Guadalajara va estar sublim, sobretot en un llençament de falta de Lanzarote que anava dirigit a tot l'escaire, i que va desviar amb una mà prodigiosa.

L'àrbitre va xiular el final del partit i l'alegria es va desfermar entre la parròquia local. Tots dos conjunts van fer mèrits per endur-se els tres punts, però al final els va aconseguir l'equip que va estar més encertat de cara a la porteria. El gran partit que ens van oferir tots dos conjunts es va veure tacat per la desafortunada acció del jugador del Guadalajara Antonio Moreno, que potser va celebrar amb massa efusivitat la victòria davant dels jugadors arlequinats.

No hi ha gaire temps per a pensar més en aquest partit, ja que dimecres toca la visita al Xerez, on esperem treure un resultat més positiu.

Per Abel Martínez Ruano

Adeu Marco Simoncelli

Des de la Penya Arlequinada Los Califas, volem donar el nostre condol a tota la família del motor per la gran pèrdua que ha suposat avui la mort del pilot italià Marco Simoncelli. Molts dels nostres socis i seguidors, i molts dels socis i seguidors del nostre C.E.Sabadell son amants del motor, i encara que Simoncelli no agradés a molts amants del motor per les disputes que havia tingut amb pilots espanyols i catalans, sens dubte el mon del motociclisme perd un gran corredor. Descansi en Pau.

Un altre al sac

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12

9ª JORNADA, 15-10-2011, 18:00h

CE SABADELL 1 - AD ALCORCÓN 0

CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Juanjo, Puigdollers (Álex Cruz, '74), Aarón Bueno (Juvenal, '62), Lanzarote y Baha (Florian, '27).

AD ALCORCÓN: Manu Herrera, Rubén Anuarbe (Carlos Martínez, '60), Rueda (Miguélez, '46), Agus, Ángel Sánchez, Fernando Sales, Babin, Abraham, Rubén Sanz (Saúl, '73), Montañés i Quini.

GOLS: 1-0, Aarón Bueno ('9, p.)

ÀRBITRE: Julio AMOEDO CHAS (col·legi gallec). Targetes: grogues per a Olmo (SBD), Puigdollers (SBD), Rubén Anuarbe (ADA), Rueda (ADA), Quini (ADA), Babin (ADA), Saúl (ADA), Abraham (ADA) y Fernando Sales (ADA). Vermella a Olmo (SBD) per doble amonestació.

ESTADI: Nova Creu Alta, 5.500 espectadors (cap seguidor de l'Alcorcón).

Nova victòria d'un Sabadell que ha agafat embranzida i no hi ha qui l'aturi. La nova víctima ha estat l'Alcorcón, precisament qui va ser botxí dels arlequinats a la Copa del Rei d'enguany. Aquest cop, però, el partit s'ha disputat a l'estadi de la Nova Creu Alta, on l'equip compta les seves actuacións per victòries i on l'afició local es frega els ulls i es pregunta si de veritat això està passant. L'estadi creualtenc comença a ser un fortí inexpugnable.

Si contra el Recreativo de Huelva els tres punts van ser suats i treballats, els que s'han aconseguint davant el conjunt que dirigeix Juan Antonio Anquela van ser lluitats fins a la darrera gota de sang. El Sabadell va tirar d'èpica i de casta per aconseguir la victòria jugant tota la segona part amb deu homes per la rigorosa expulsió d'Olmo. L'àrbitre del matx, Amoedo Chas, va deixar molt que desitjar amb la seva actuació, ja que va tractar molt rigorosament el Sabadell mentre que es mostrava més comprensiu amb l'Alcorcón. Tot i així, els tres punts es quedaven a casa.

Els rivals als que s'enfronta el Sabadell ja van amb la lliçó apresa i saben on es pot fer mal. Així va sortir l'Alcorcón, pressionant la zona de creació arlequinada per impedir la circulació de la pilota. El visitant Babin va ser l'encarregat de fer el primer xut del partit, que De Navas va aturar no sense dificultats. No s'havien jugat ni deu minuts quan una centrada de Lanzarote des de la dreta a l'àrea va ser clarament interceptada amb la mà per Rueda. Groga pel central i penal a favor dels homes de Carreras. Aarón Bueno va ser l'encarregat de transformar-lo, enganyant perfectament Manu Herrera, que es va llençar cap a l'altre costat de la porteria. Tot feia indicar que el Sabadell havia aconseguit posar-se el partit de cara.

Quini va estar a punt de fer l'empat per a l'Alcorcón al minut 15, en un xut des de la frontal que va sortir fora per ben poquet. Poc després seria Lanzarote qui, després d'una bona jugada personal, es plantés davant de l'àrea visitant i provés sort amb un xut amb la cama esquerra, però aquest finalment va sortir una mica desviat. Va ser llavors quan la mala sort, que no sembla disposada a abandonar el Sabadell, va fer la seva darrera aparició: al minut 25 Nabil Baha, el flamant fitxatge arlequinat de l'estiu, i que per primer cop era titular, es sumava a la llista de lesionats. El davanter marroquí no ho està tenint gens fàcil per demostrar la seva suposada qualitat. El francès Florian el va substituïr.

Seria el propi Florian qui gaudiria de l'oportunitat de fer el 2-0 amb una bona rematada de cap que Manu va refusar amb problemes. Els jugadors arlequinats es començaven a trobar còmodes sobre la gespa, i això es veia traduït en el nivell del joc i les ocasions que s'anaven creant. Héctor Simón gaudiria d'una grandíssima oportunitat quan va rebre una passada a l'espai i va guanyar-li l'esquena a la defensa, però just quan es preparava per xutar va aparèixer Babin per desviar la pilota a córner.

Però quan millor estava jugant el Sabadell, va arribar la jugada polèmica. Quan restaven pocs minuts per arribar al temps de descans, Olmo va cometre una lleu falta al mig del camp. L'àrbitre en un principi només va assenyalar l'infracció però, al veure qui era l'home que l'havia fet, va anar ràpidament a treure-li la segona groga. Ni tans sols va voler donar-li un avís: l'expulsió va ser implacable. Una vermella molt rigorosa si es té en compte que la falta era lleu, que s'havia fet al mig del camp, que Olmo no era el darrer defensa i que no era una clara ocasió de gol. L'afició saballuda va mostrar la seva indignació amb una sonora xiulada cap a l'àrbitre quan aquest enfilava el túnel de vestidors a la mitja part.

A la segona part, el Sabadell va haver de canviar l'estratègia per defensar la seva renda: Juanjo va ocupar el buit d'Olmo a la defensa. Per la seva banda, Anquela també va moure fitxa: Miguélez sortia al camp substituïnt el defensa Rueda, una clara acció ofensiva per aconseguir primer l'empat i després la victòria, però la jugada no va acabar de sortir-li bé.

L'Alcorcón, amb un home més, es va fer l'amo del partit. Les ocasions arribaven sobretot per la banda esquerra, per mitjà d'un grandíssim Ángel, que s'internava una i altra vegada. Però totes les ocasions que creaven es veien frustrades pel que acabaria sent l'home del partit: David De Navas. El porter madrileny del Sabadell va desesperar una vegada rere una altra els davanters visitants. Primer, amb una centrada-xut que s'enverinava cap a la porteria i que va treure amb una mà boníssima; després, amb una aturada prodigiosa a una rematada en boca de gol de Quini que tot l'estadi va veure dins de la xarxa; i per acabar-ho de rematar, amb una magnífica aturada a cop de cap d'Agus que anava dirigida a tot l'escaire. De Navas estava fent guanyar el partit al Sabadell.

Lluís Carreras va donar entrada a Juvenal per guanyar consistència a la zona mitja del camp. També va sortir al terreny de joc Álex Cruz, que retornava després de la seva lesió i que va aportar profunditat per la banda dreta. Les oportunitats més clares, però, les continuava tenint l'Alcorcón, que no veia manera de guanyar un rival amb deu homes. Quini va gaudir d'una ocasió immillorable per marcar, però es va trobar un altre cop amb, qui si no, David De Navas. El porter arlequinat va respondre a la rematada de cap del davanter amb una increíble aturada sota pals. Poc va trigar l'estadi a corejar el nom del que estava sent l'heroi del moment.

L'Alcorcón veia com el temps se li tirava a sobre i no hi havia manera de fer el gol de l'empat. Ángel ho va tornar a intentar amb un potent xut des de la frontal de l'àrea, però novament va aparèixer la figura de De Navas per desviar la pilota amb una enorme aturada. Els jugadors visitants estaven desesperats davant l'estelar actuació del porter del Sabadell.

L'àrbitre va xiular el final del partit i la graderia de la Nova Creu Alta va esclatar d'alegria. El Sabadell continua una setmana més com a colíder de la 2ªA i ja veu al tercer classificat a quatre punts de distància. Que no s'aturi la festa.

Per Abel Martínez Ruano

Cau un altre més i l'afició no vol que la despertin d'aquest somni.

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12

8ª JORNADA, 10-10-2011, 21:00h

CE SABADELL 1 - RC RECREATIVO DE HUELVA 0

CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez (Songo'o, '72), Olmo, Pablo Ruiz, Toni Lao, Héctor Simón, Juanjo, Puigdollers, Eneko (Lanzarote, '53), Aarón Bueno (Samuel, '82) i Florian.

RC RECREATIVO DE HUELVA: Manu, Ximo Navarro, Zamora (Asen, '84), Manolo Martínez, Cifu, Javi Álamo, Álex Quillo, Zambrano (Héctor Font, '67), Borja Guerrero (Juan Villar, '54), Pablo Sánchez i Sergi Enrich. 

GOLS: 1-0, Puigdollers ('28).

ÀRBITRE: Pedro SUREDA CUENCA (col·legi balear). Targetes: grogues per a Pablo Ruiz (SBD), Juanjo (SBD), Lanzarote (SBD), De Navas (SBD),  Manu Martínez (REC) i Ximo Navarro (REC). Cap vermella.

ESTADI: Nova Creu Alta, 6.300 espectadors (15-20 seguidors del Recreativo).

Jornada atípica de futbol la que s'ha viscut a l'estadi de la Nova Creu Alta, i és que la parròquia arlequinada no està gens acostumada als partits de dilluns a la nit. Malgrat el dia i l'hora del matx, l'estadi arlequinat continua amb la seva ratxa i en el partit contra el Recreativo s'han aplegat 6.300 persones a les graderies creualtenques. Feia moltíssims anys que la ciutat desitjava futbol professional, i així ho està demostrant.

El Sabadell arribava al partit molt mermat per les lesions, però amb la moral ben alta després de la victòria al Mini Estadi del Barça i amb la possibilitat de situar-se líder de 2ºA si guanyava per dos o més gols. Al davant hi havia l'històric Recreativo de Huelva, el degà del futbol espanyol, molt necessitat dels tres punts per la seva delicada situació classificatòria. De fet, el conjunt que entrena Álvaro Cervera ha estat el millor equip que fins al moment ha trepitjat la gespa de la Nova Creu Alta, si bé la seva bona actuació va quedar una mica enfosquida pels minuts de joc dur que també van mostrar i que van comptar amb certa permissivitat de l'àrbitre del partit, un debutant aquesta temporada a la 2ªA. No va estar gaire encertat durant el matx Sureda Cuenca, que va concedir alguns córners dubtosos favorables als visitants i, en canvi, no va concedir alguns córners clars a favor del Sabadell. Destacar també el debut per primer cop com a titular de Pablo Ruiz, que es va mostrar molt correcte durant tot el partit.

L'inici del Sabadell va ser molt esperançador, ja que en la primera jugada d'atac va estar a punt d'arribar el primer gol de la nit: una internada d'Eneko per banda esquerra va acabar amb una centrada d'aquest cap a Florian, però el seu remat a porteria va sortir llepant el pal. Aviat el Recre va començar a pressionar al Sabadell a la línia de 3/4 evitant la sortida controlada de la pilota i van anar creant les seves ocasions de perill, sobretot mitjançant els córners, però els seus davanters no van estar encertats. L'oportunitat més clara va ser una rematada del defensa Manolo Martínez que un atent Juanjo va treure sota pals. Uns minuts després, seria el propi Juanjo qui provaria sort amb un xut des de la frontal que va sortir per sobre del travesser per ben poc després de picar en un defensa. Incomprensiblement, l'àrbitre va donar servei de porteria favorable al Recre.

Els visitants continuaven dominant el joc, però una greu errada defensiva els va costar molt cara. Al minut 28, Óscar Ramírez va veure com Puigdollers es desmarcava i guanyava l'esquena de la defensa recreativista, li va passar perfectament la pilota a l'espai i el de Granollers, després de controlar la pilota amb l'esquerra, es va plantar davant Manu. Amb un suau toc amb la cama dreta va superar el porter, que va arribar a tocar la pilota, però no va evitar el gol. En els millors moments del Recre, el Sabadell aconseguia posar-se per davant.

El gol arlequinat va fer molt mal als de Cervera, que van veure com el Sabadell aconseguia el control de la pilota i començava a realitzar un joc de toc preciós. Les arribades a l'àrea de Manu ja van ser més constants que durant els minuts previs. No obstant, els recreativistes també continuaven tirant pilotes llargues als seus davanters per caçar algun contraatac. Borja Granero va internar-se dins l'àrea des de l'esquerra, però el seu xut el va aturar De Navas sense problemes.

Pocs minuts abans del descans, Zambrano va provar sort amb un xut que va sortir fregant el pal. Toni Lao va estar a punt de fer el segon gol dels locals, pero el seu xut ras el va aturar Manu. Amb 1-0 arribava el temps de descans. Val a dir també que en el transcurs de la primera part els jugadors recreativistes van demanar penal per una caiguda d'Álex Quillo dins l'àrea davant Pablo Ruiz, però l'àrbitre no va xiular res.

A la segona part, el Recreativo va sortir més decidit que mai a fer el gol de l'empat i es va fer amb el control del matx. Javi Álamo seria el primer en intentar-ho, però el seu xut el va aturar De Navas sense problemes. En una jugada d'atac del Sabadell, va arribar un altre cop la malastrugança: Eneko, que en els darrers partits s'havia guanyat la titularitat i fent bons partits, queia lesionat. Lanzarote va ser el seu substitut. El RecreJuan Villar firmés l'empat, però De Navas va estar un cop més prodigiós i va desviar la pilota a córner. La mala sort no va marxar definitivament de la Nova Creu Alta i Óscar Ramírez també queia lesionat, sent substituït per Songo'o.

El Sabadell es veia lligat pel seu rival i va optar per mostrar-se més defensiu per assegurar-se els tres punts. El visitant Sergi Enrich, a la sortida d'un córner, ho va tenir tot a favor per enviar la pilota a plaer al fons de la xarxa, però un magnífic Toni Lao ho va evitar al darrer moment desviant l'esfèrica de nou a la cantonada. El Recre estava perdonant moltíssim. Els homes de Lluís Carreras van saber aprofitar-se de l'espai que els visitants deixaven enrere per llençar ràpids contraatacs, com el de Songo'o, que es va internar perfectament a l'àrea però que el seu xut no va obtenir el premi del gol. Després seria Florian qui es desmarcaria ràpidament, però el Manu va estar atent i li va sortir al pas. El porter va fer caure el davanter francès, però l'àrbitre no va assenyalar el punt de penal.

En la següent acció d'atac del Sabadell, els jugadors del Recreativo va mostrar la seva pitjor cara: Florian va caure a la frontal de l'àrea i, estant a terra, va rebre una lletja trepitjada a la cama per part d'un dels defenses, una acció de la qual l'àrbitre no va voler saber-ne res. El joc va continuar i la pilota estava en possessió dels visitants, que no es van mostrar disposats a llençar-la fora. Quan un jugador arlequinat la va treure del terreny de joc, un jugador recreativista va voler posar-la novament en joc i, al trobar-se que l'àrbitre li prohibia per anar a atendre Florian, va muntar en còlera. Samuel, que va sortir al terreny de joc als darrers minuts, li va recriminar l'actitud. Es va trobar per resposta una empenta del jugador del Recre. Aquest cúmul d'accions van encendre els ànims a la grada de la Nova Creu Alta, que es va convertir en un clam contra els jugadors visitants per la seva falta de "fair-play".

Tot i la pressió atacant a la desesperada del Recreativo, el Sabadell va mostrar molt ofici defensiu amb un Olmo sublim fins que l'àrbitre va xiular el final del partit. Tres punts ben suats i treballats que es van quedar a casa i a més, per segon partit consecutiu, no s'encaixava cap gol en contra. L'afició arlequinada continua dalt del seu núvol. Que passi el següent, siusplau. 


Per Abel Martínez Ruano

L'afició arlequinada a la conquesta de la capital Catalana

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12

7ª JORNADA, 1-10-2011, 18:00h

FC BARCELONA "B" 0 - CE SABADELL 1

FC BARCELONA "B": Miño, Montoya, Marc Bartra (Deulofeu, '77), Armando, Planas, Jonathan Dos Santos, Riverola, Espinosa (Carmona, '64), Rafinha, Tello i Rodri (Kiko Femenía, '46).

CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Toni Lao, Olmo, Redondo, Héctor Simón, Juvenal, Puigdollers (Juanjo, '79), Eneko (Aarón Bueno, '72), Lanzarote i Florian (Baha, '64).

GOLS: 0-1, Juvenal ('41).

ÀRBITRE: Francisco Manuel ARIAS LÓPEZ (col·legi càntabre). Targetes: grogues per a Marc Bartra (FCB) i Juanjo (SBD). Cap vermella.

ESTADI: Mini Estadi del FC Barcelona, 6.230 espectadors (més de 1.000 seguidors del Sabadell).

Avui Barcelona s'ha vestit de quadres blau i blancs. A la autopista es veien cotxes camí del Mini Estadi amb banderes arlequinades. Als trens passava el mateix. Tot es vestia d'arlequinat. Els carrers del voltant del Mini no més es veien socis i aficionats del Sabadell, i després, dintre de l'estadi blaugrana, la festa era arlequinada. Una afició, que no deixa a l'equip sol en quant te la oportunitat de fer-li costat. I avui era un dia propici, per la proximitat de l'estadi del rival i per que el rival era el Barça b. La afició tenia gana, i creiem, que ens hem atipat i tot.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Centre d'Esports Sabadell ha tornat al camí de la victòria i ho ha fet amb un triomf de prestigi davant el filial del FC Barcelona al Mini Estadi, un camp on feia ni més ni menys que onze anys que no s'hi guanyava. A més de trencar aquesta estadística, els arlequinats han aconseguit el seu primer partit amb la porteria a zero. I, per acabar-ho d'arrodonir, ho ha fet davant una nombrosa parròquia arlequinada que s'ha desplaçat en massa cap a Barcelona per omplir la zona del gol nord, on hi havien més de 1.000 seguidors, i que han gaudit d'aquesta victòria tan important.

Al finalitzar el partit contra l'Hércules, el míster Carreras va afirmar que els dos punts que el Sabadell s'havia deixat davant el conjunt alacantí es recuperarien en el següent matx. I a bona fe que ha estat així. Un partit esperat per molts, ja que tant Sabadell com Barça "B" són dos conjunts en els quals el bon tracte de la pilota és el seu pa de cada dia. Tots dos equips van sortir amb el mateix dibuix tàctic: 4-3-3, senyal inequívoc de l'anomenada "Escola Barça" que ambdos entrenadors, Eusebio Sacristán i Lluís Carreras, van aprendre durant la seva època de jugadors al club culé.

A diferència de les primeres jornades, on el conjunt arlequinat era el dominat durant els primers minuts de joc, els homes de Carreras van sortir a la gespa del Mini sense complexos, mostrant l'ambició d'endur-se el partit des del primer moment. Al davant, el filial blaugrana demostrava que no era coix i també va mostrar una gran ambició per guanyar i poder reconduïr la seva delicada situació a la classificació general, on el lloc que ocupa enganya amb el talent i perill dels seus jugadors. Així, el matx va iniciar-se amb arribades de perill per part dels extrems Tello i Eneko, molt actius durant els primers minuts de joc.

Mica en mica, seria el filial barcelonista qui s'acostaria amb més perill a l'àrea rival. Qui millor va gaudir d'una oportunitat per marcar va ser Rafinha, però va fallar en el mà a mà amb De Navas. Poc després serien Tello i Rodri qui estarien més a prop del gol, però no van arribar a concretar les seves oportunitats. La millor ocasió del Sabadell la va tenir Lanzarote, amb un fort xut que va sortir fora per ben poc. Minuts després, seria De Navas qui treuria una mà fantàstica a un llançament de falta directa culé, desviant la pilota a córner.

I quan més estava arribant el Barça "B" a l'àrea del Sabadell, va arribar el gol arlequinat, a pocs minuts del descans. En una magnífica sortida a la contra, Puigdollers va veure com Juvenal arribava sol pel mig del camp. Li va cedir la pilota i el jugador sabadellenc, des de la frontal de l'àrea culé, va armar la cama dreta i va engaltar un míssil imparable per a Miño. Golàs per tot l'escaire i la zona arlequinada del gol nord esclatava d'alegria. Amb el 0-1 a l'electrònic es va arribar a la mitja part.

Foto RS

A la segona meitat, els blaugranes van sortir disposats a, com a mínim, fer l'empat. El Sabadell es va limitar a controlar el marcador i mirar de sortir a la contra per assegurar la victòria. Als arlequinats s'els van fer eterns els darrers 45 minuts. Els homes d'Eusebio Sacristán no estaven disposats a regalar els tres punts i van arraconar el Sabadell al seu camp, fent-se els clars dominants de la segona part. Riverola va ser el primer a provar, però el seu xut va sortir per sobre del travesser. Poc després, una passada dolenta cap enrere dels jugadors del Sabadell va ser aprofitada per Tello, que va marxar amb velocitat cap a l'àrea rival però que va veure com De Navas li va guanyar en el mà a mà. En la continuació de la jugada, Kiko Femenía va xutar molt desviat i sense perill.

Tello tornaria a encongir el cor dels arlequinats quan va guanyar l'esquena de Redondo i va aconseguir superar la sortida de De Navas, però el seu xut es va trobar amb Toni Lao, que va treure l'esfèrica sota pals. El Sabadell, que jugava amb el marcador a favor, va gaudir també d'un parell de bones ocasions per sentenciar mitjançant Aarón Bueno i Baha: el jugador de Badia del Vallès va estar a prop de fer el segon, ja que va marxar esplèndidament Aarón Bueno i Baha: el jugador de Badia del Vallès va estar a prop de fer el segon, ja que va marxar esplèndidament del defensa blaugrana, però el seu potent xut va sortir fora llepant l'escaire; el davanter marroquí, per contra, va estar molt lent i no va saber aprofitar un valuós contraatac.

L'ansietat i les ganes dels jugadors culés no es van veure recompensades i el partit va finalitzar amb la victòria del Sabadell. Tres punts més al sarró que permeten als homes de Carreras continuar en posicions privilegiades i que fan tenir la permanència una mica més a prop.

Per Abel Martínez Ruano

El Sabadell torna a enamorar i planta cara a un altra ex-primera, l'Hércules.

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12

6ª JORNADA, 24-9-2011, 16:00h

CE SABADELL 1 - HÉRCULES CF 1

CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Arteaga, Juvenal (Samuel, '77), Lanzarote, Eneko (Aarón Bueno, '57) i Florian (Baha, '73).

HÉRCULES CF: Falcón, Juanra, Samuel, Mora, Peña, Escassi, Carlos Calvo (Arbilla, '90), Abel Aguilar, Míchel, Callejón (Felipe Sanchón, '57) i Sardinero (Aganzo, '63).

GOLS: 1-0, Arteaga ('10); 1-1, Míchel ('31).

ÀRBITRE: Daniel OCÓN ARRÁIZ (col·legi de La Rioja). Targetes: grogues per a Juvenal (SBD), Héctor Simón (SBD), Samuel (HÉR), Mora (HÉR), Carlos Calvo (HÉR) i Míchel (HÉR)

ESTADI: Nova Creu Alta, 5.300 espectadors (10-15 seguidors de l'Hércules).

Resultat injust. És l'única manera de descriure correctament l'empat que el Centre d'Esports ha patit a casa contra l'Hércules. Un partit que enfrontava un conjunt que ha de lluitar per l'ascens i un altre conjunt que ho ha de fer per la permanència. I, vist el joc que han ofert uns i altres, feia dubtar quin era el paper real de cadascú.

Perquè l'Hércules ha passat per la Nova Creu Alta deixant una imatge dubtosa d'un club que aspira a Primera. No va mostrar joc, no va mostrar idees, i el pitjor de tot: no va mostrar esportivitat. Les entrades dures i sense sentit eren constants, sobretot per part del veterà Peña, gos vell que s'ha curtit en mil batalles. Les simulacions de lesions també van ser la tònica habitual de part del matx, ja que així els jugadors de l'Hércules aconseguien travar el ritme intens que el Sabadell li estava donant al partit. Només Falcón, el porter, va estar a l'alçada del partit.

La derrota a Riazor no va passar factura i el Sabadell va sortir a la gespa en busca de la victòria des del primer minut. Tot el contrari que el conjunt alacantí, que es va tancar a la seva àrea a veure-les venir. Amb una constant pressió a la zona de 3/4, els arlequinats van aconseguir ofegar la connexió entre la defensa i la davantera dels visitants (el mig camp va ser inexistent), amb el qual s'evitava la sortida en atac de l'Hércules. La zona mitja del Sabadell assortia de pilotes constantment ambdues bandes. Fruit d'aquesta insistència va arribar el primer gol: centrada de Lanzarote des de la banda dreta a l'àrea, on Eneko va aconseguir pentinar la pilota cap endarrere per habilitar Arteaga, que amb un xut creuat col·locava la pilota lluny de l'abast de Falcón.

Foto web del Sabadell

Els de Carreras, però, no volien conformar-se amb un únic gol i minuts després seria Lazarote qui va estar a punt de pujar el segon gol al marcador en un magistral llançament de falta directa, però es va trobar amb una magnífica aturada de Falcón, que enviava la pilota a la banda. No havien passat ni cinc minuts quan el propi Lanzarote va habilitar Florian que, guanyant-li l'esquena a la defensa del conjunt alacantí, es va plantar davant del porter, però el seu xut va sortir massa creuat. Tampoc va veure l'arribada d'Arteaga sol per la seva esquerra, que estava en una millor situació per marcar. El Sabadell, un equip acabat de pujar de la 2ªB, li estava donant un autèntic repàs a l'Hércules, un equip ex-Primera. La superioritat arlequinada començava a resultar fins i tot insultant.

L'Hércules es limitava a les pilotades llargues des de la defensa cap als seus homes d'atac per mirar de llençar un contraatac, però la defensa del Sabadell tallava totes les seves ocasions. En la primera i única jugada que l'Hércules arribava a la porteria de De Navas, es va trobar un autèntic premi: centrada des de la banda dreta cap a l'àrea, on Míchel va abaixar la pilota amb el pit per Sardinero, que li va tornar a Míchel perquè aquest afusellés les xarxes arlequinades. El futbol mostrava la seva cara més injusta.

Foto As.com

El gol de l'empat va fer mal al Sabadell, que durant uns minuts va veure com l'Hércules s'apropava amb cert perill a la seva porteria, però sense arribar a concretar. Els arlequinats van disposar de la darrera oportunitat de la primera part, amb una centrada des de l'esquerra que Florian no va arribar a rematar de cap per ben poquet.

A la segona part, la tònica fou la mateixa: el Sabadell a l'atac i l'Hércules a defensar l'empat. Olmo, després de la sortida d'un córner, va ser qui va estar més a prop de desnivellar la balança, però Falcón ho va evitar amb una mà sublim. Poc després, seria un altre cop Florian qui tingués l'oportunitat de marcar: en la seva rematada de cap, Peña va estar a punt de fer-se gol en pròpia porteria, però el travesser ho va evitar. El refús va caure a peus de Juvenal, però el seu xut va sortir alt.

La sortida a la gespa d'Aganzo va donar més perill als visitants. Així, en una ràpida contra aquest va posar a prova De Navas amb un potent xut, però el madrileny va respondre amb eficàcia. A mesura que avançaven els minuts, i vist el bany de joc que li estava caient, l'Hércules es donava per satisfet amb l'empat i va començar el seu "show": les simulacions de lesions i de cansament van aparèixer a escena, amb un cert consentiment arbitral. Les pèrdues de temps van ser ja una constant fins a la finalització del matx.

El Sabadell es mostrava picat pel joc brut que feia el conjunt alacantí, i es va llençar desesperadament a per la victòria, però per més que ho intentava, allà estava l'Hércules amb el seu "joc" per desbaratar totes les opcions d'atac. A les acaballes del partit, Aganzo va veure avançat a De Navas i li va llençar una gran vaselina, però el porter arlequinat va estar ràpid de reflexos i va recuperar la posició enviant la pilota a córner. No hi va haver tems per més, ja que l'àrbitre va xiular el final.

Foto web Sabadell

L'afició arlequinada (que tot sigui dit, comença a respondre al gran moment que viu l'equip amb la que ha estat la millor entrada de la temporada fins al moment, 5.300 aficionats) pot sentir-se ben orgullosa dels seus homes. En dues jornades seguides s'ha enfrontat a dos equips ex-Primera, i tots dos van acabar demanant l'hora. Un 10 per aquest equip que lluita des del minut 1 fins al 90 i que pel que em vist fins ara, te qualitat sobrada per disputar qualsevol partit de Segona A.


Per Abel Martínez Ruano