diumenge, 25 de setembre del 2011

El Sabadell torna a enamorar i planta cara a un altra ex-primera, l'Hércules.

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
6ª JORNADA, 24-9-2011, 16:00h
CE SABADELL 1 - HÉRCULES CF 1
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Arteaga, Juvenal (Samuel, '77), Lanzarote, Eneko (Aarón Bueno, '57) i Florian (Baha, '73).
HÉRCULES CF: Falcón, Juanra, Samuel, Mora, Peña, Escassi, Carlos Calvo (Arbilla, '90), Abel Aguilar, Míchel, Callejón (Felipe Sanchón, '57) i Sardinero (Aganzo, '63).
GOLS: 1-0, Arteaga ('10); 1-1, Míchel ('31).
ÀRBITRE: Daniel OCÓN ARRÁIZ (col·legi de La Rioja). Targetes: grogues per a Juvenal (SBD), Héctor Simón (SBD), Samuel (HÉR), Mora (HÉR), Carlos Calvo (HÉR) i Míchel (HÉR)
ESTADI: Nova Creu Alta, 5.300 espectadors (10-15 seguidors de l'Hércules).

Resultat injust. És l'única manera de descriure correctament l'empat que el Centre d'Esports ha patit a casa contra l'Hércules. Un partit que enfrontava un conjunt que ha de lluitar per l'ascens i un altre conjunt que ho ha de fer per la permanència. I, vist el joc que han ofert uns i altres, feia dubtar quin era el paper real de cadascú.
Perquè l'Hércules ha passat per la Nova Creu Alta deixant una imatge dubtosa d'un club que aspira a Primera. No va mostrar joc, no va mostrar idees, i el pitjor de tot: no va mostrar esportivitat. Les entrades dures i sense sentit eren constants, sobretot per part del veterà Peña, gos vell que s'ha curtit en mil batalles. Les simulacions de lesions també van ser la tònica habitual de part del matx, ja que així els jugadors de l'Hércules aconseguien travar el ritme intens que el Sabadell li estava donant al partit. Només Falcón, el porter, va estar a l'alçada del partit.
La derrota a Riazor no va passar factura i el Sabadell va sortir a la gespa en busca de la victòria des del primer minut. Tot el contrari que el conjunt alacantí, que es va tancar a la seva àrea a veure-les venir. Amb una constant pressió a la zona de 3/4, els arlequinats van aconseguir ofegar la connexió entre la defensa i la davantera dels visitants (el mig camp va ser inexistent), amb el qual s'evitava la sortida en atac de l'Hércules. La zona mitja del Sabadell assortia de pilotes constantment ambdues bandes. Fruit d'aquesta insistència va arribar el primer gol: centrada de Lanzarote des de la banda dreta a l'àrea, on Eneko va aconseguir pentinar la pilota cap endarrere per habilitar Arteaga, que amb un xut creuat col·locava la pilota lluny de l'abast de Falcón.
Foto web del Sabadell
Els de Carreras, però, no volien conformar-se amb un únic gol i minuts després seria Lazarote qui va estar a punt de pujar el segon gol al marcador en un magistral llançament de falta directa, però es va trobar amb una magnífica aturada de Falcón, que enviava la pilota a la banda. No havien passat ni cinc minuts quan el propi Lanzarote va habilitar Florian que, guanyant-li l'esquena a la defensa del conjunt alacantí, es va plantar davant del porter, però el seu xut va sortir massa creuat. Tampoc va veure l'arribada d'Arteaga sol per la seva esquerra, que estava en una millor situació per marcar. El Sabadell, un equip acabat de pujar de la 2ªB, li estava donant un autèntic repàs a l'Hércules, un equip ex-Primera. La superioritat arlequinada començava a resultar fins i tot insultant.
L'Hércules es limitava a les pilotades llargues des de la defensa cap als seus homes d'atac per mirar de llençar un contraatac, però la defensa del Sabadell tallava totes les seves ocasions. En la primera i única jugada que l'Hércules arribava a la porteria de De Navas, es va trobar un autèntic premi: centrada des de la banda dreta cap a l'àrea, on Míchel va abaixar la pilota amb el pit per Sardinero, que li va tornar a Míchel perquè aquest afusellés les xarxes arlequinades. El futbol mostrava la seva cara més injusta.
Foto As.com
El gol de l'empat va fer mal al Sabadell, que durant uns minuts va veure com l'Hércules s'apropava amb cert perill a la seva porteria, però sense arribar a concretar. Els arlequinats van disposar de la darrera oportunitat de la primera part, amb una centrada des de l'esquerra que Florian no va arribar a rematar de cap per ben poquet.
A la segona part, la tònica fou la mateixa: el Sabadell a l'atac i l'Hércules a defensar l'empat. Olmo, després de la sortida d'un córner, va ser qui va estar més a prop de desnivellar la balança, però Falcón ho va evitar amb una mà sublim. Poc després, seria un altre cop Florian qui tingués l'oportunitat de marcar: en la seva rematada de cap, Peña va estar a punt de fer-se gol en pròpia porteria, però el travesser ho va evitar. El refús va caure a peus de Juvenal, però el seu xut va sortir alt.
La sortida a la gespa d'Aganzo va donar més perill als visitants. Així, en una ràpida contra aquest va posar a prova De Navas amb un potent xut, però el madrileny va respondre amb eficàcia. A mesura que avançaven els minuts, i vist el bany de joc que li estava caient, l'Hércules es donava per satisfet amb l'empat i va començar el seu "show": les simulacions de lesions i de cansament van aparèixer a escena, amb un cert consentiment arbitral. Les pèrdues de temps van ser ja una constant fins a la finalització del matx.
El Sabadell es mostrava picat pel joc brut que feia el conjunt alacantí, i es va llençar desesperadament a per la victòria, però per més que ho intentava, allà estava l'Hércules amb el seu "joc" per desbaratar totes les opcions d'atac. A les acaballes del partit, Aganzo va veure avançat a De Navas i li va llençar una gran vaselina, però el porter arlequinat va estar ràpid de reflexos i va recuperar la posició enviant la pilota a córner. No hi va haver tems per més, ja que l'àrbitre va xiular el final.

Foto web Sabadell

L'afició arlequinada (que tot sigui dit, comença a respondre al gran moment que viu l'equip amb la que ha estat la millor entrada de la temporada fins al moment, 5.300 aficionats) pot sentir-se ben orgullosa dels seus homes. En dues jornades seguides s'ha enfrontat a dos equips ex-Primera, i tots dos van acabar demanant l'hora. Un 10 per aquest equip que lluita des del minut 1 fins al 90 i que pel que em vist fins ara, te qualitat sobrada per disputar qualsevol partit de Segona A.


Per Abel Martínez Ruano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada