dilluns, 28 de maig de 2012

Vergonyós!!

C.E.Sabadell: Ian Mackay, Oscar Ramírez, Samuel, Agustín, Bermudo, Héctor Simón, Luna, Puigdollers, Ezequiel (Alex Cruz, min.58), Fran Piera (aaron Bueno, min.51) i Baha (Florian, min.73).
C.D.Numancia: Zabal, Bedoya, Unai, Cabrera, Edu Gil, Julio Alvárez, Pavón, Lago Junior (Nieto, min.62), Sunny, Natalio (Gorka Larrea, min.81) i Juanjo (Díaz de Cerio, min.55).
Col.legiat: Mario Melero López (Andalucía).
Incidéncies: Amonestats amb targeta groga Héctor Simón pel Sabadell; Pavón i Unai pel Numancia.
3.100 espectadors a la Nova Creu Alta.
Gols: 0-1 (Julio Alvárez, min.8), 0-2 (Natalio, min.80), 0-3  (Díaz de Cerio, min.84), 1-3 (Florian, min.87).

Simplement lamentable. Ahir es jugava a la Nova Creu Alta l'ultim partit a casa de la temporada. El Numància visitava l'estadi creualtenc i tothom esperava que fos una festa de comiat entre equip i afició fins a la propera temporada. Però això no va succeir. Tot el contrari. L'afició va sortir molt decebuda, avergonyida i crispada amb els jugadors. Feia temps que no es veia a la Nova Creu Alta un espectacle tan humiliant.

El Numància va dominar el partit des de el primer moment, molt sobradament, i no no més per que jugués millor, si no per que el Sabadell li va donar totes les facilitats del mon per fer-ho. Li vam donar camp, li vam donar posesió, no vam lluitar. En la segona arribada a porteria, els sorians ens han fet el primer. Mackay ja havia salvat una, però en la segona, encara que aconseguia tocar la pilota, no ha pogut evitar el gol. Encara no es veia venir la devacle, simplement no havíem aconseguit ficar-nos al partit i anàvem perdent, però mica en mica la desgana i poca intensitat (digui el que digui Carreras) d'alguns jugadors (la majoria), ha començat a crispar a l'afició. De seguida ha arribat la ocasió pel Sabadell. Fran Piera posava un centre des de banda dreta, i Ezequiel tot sol, sota pals, llençava la pilota a lo Sergio Ramos. Ezequiel havia aconseguit el més difícil, llençar la pilota fora de la porteria. El Numància era l'amo del partit, però de llarg. Els jugadors arlequinats no oferien resistència. Semblava el partit Sabadell-Alcoyano dels aspersors, però sense aspersors i amb el Numància no precisament perdent temps. En canvi, el Sabadell s'ho mirava tot com si no fos partícip d'aquest encontre. El descans arribava amb 0-1, però sensacions molt dolentes.

A la segona part el Numància ha sortit igual que a la primera, fent-se amb el control del partit, perdonant ocasions en les que s'hi s'hagués jugat alguna cosa no hauria perdonat, i el Sabadell igual, semblava que la cosa no anava amb els jugadors. Es deixaven prendre pilotes a mig camp que podien portar perill i quan aconseguien trenar una jugada en condicions, el Numància feia la seva feina i el Sabadell no tenia res a fer. A tot això arribava el minut 80 i amb ell el segon gol del Numància. La gent no podia més. Havia donat la sensació que els jugadors havien passat de tot i que no havien jugat ni al 25% de les seves possibilitats. Amb aquest segon gol la gent va començar a marxar del camp indignada. I encara molts no havien sortit quan Díaz de Cerio feia el tercer pel Numància. La gent no ha aguantat més i ha esclatat la xiulada als jugadors. Era vergonyós perdre un partit de la manera que ho estaven fent. El Córdoba ens havia guanyat, però s'havia vist que eren molt superiors a nosaltres. Amb el Valladolid va passar el mateix, o amb el Celta. Però ahir no es que el Numància fos millor que nosaltres, es que no vam poder comparar. El Numància jugava i els nostres jugadors miraven, com si no volguessin entrar en joc. Poc abans de la fi del partit arribava el gol del Sabadell. Un gol que arribava molt tard i que no donava cap opció de resposta.

Foto web C.E.Sabadell
Ara mateix el Sabadell ocupa lloc de descens a 2ª divisió B, i l'únic que el salva d'aquest desastre es el descens administratiu del Villarreal B.

Qui diu que ha estat una bona temporada i em aconseguit l'objectiu? El pròxim partit ho veurem, però de moment, esportivament, no hem aconseguit l'objectiu, ja que estem en posicions de descens. Si ens salvem pel descens del Villarreal B, tots donarem gràcies, però no estarem el contents que havíem d'estar. Aquest escut i aquesta samarreta mereixen un respecte. Però sobretot, qui mereix un respecte es la afició, i encara més tots els incondicionals, que han passat per tercera, segona b, tercera un altre cop, tornada a segona b i finalment de nou a Segona A. Tots aquests incondicionals mereixen un respecte, i si hem de perdre un partit, al menys fer-ho dignament, no com ahir.

Segons Carreras, el jugador que venia de la banqueta, ho feia igual que el que sortia del camp (durant la temporada). Ahir va quedar constància de que això no es així. Van jugar molts jugadors normalment suplents, i no van estar a l'alçada. Mackay es dels pocs habitualments suplents a qui no se li pot dir res.
Esperem treure els tres punts a Las Palmas i que Girona o Guadalajara punxin, per que salvar-nos per un descens administratiu es igual de legal, però no té el mateix regust.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada