diumenge, 25 de setembre del 2011

El Sabadell torna a enamorar i planta cara a un altra ex-primera, l'Hércules.

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
6ª JORNADA, 24-9-2011, 16:00h
CE SABADELL 1 - HÉRCULES CF 1
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Arteaga, Juvenal (Samuel, '77), Lanzarote, Eneko (Aarón Bueno, '57) i Florian (Baha, '73).
HÉRCULES CF: Falcón, Juanra, Samuel, Mora, Peña, Escassi, Carlos Calvo (Arbilla, '90), Abel Aguilar, Míchel, Callejón (Felipe Sanchón, '57) i Sardinero (Aganzo, '63).
GOLS: 1-0, Arteaga ('10); 1-1, Míchel ('31).
ÀRBITRE: Daniel OCÓN ARRÁIZ (col·legi de La Rioja). Targetes: grogues per a Juvenal (SBD), Héctor Simón (SBD), Samuel (HÉR), Mora (HÉR), Carlos Calvo (HÉR) i Míchel (HÉR)
ESTADI: Nova Creu Alta, 5.300 espectadors (10-15 seguidors de l'Hércules).

Resultat injust. És l'única manera de descriure correctament l'empat que el Centre d'Esports ha patit a casa contra l'Hércules. Un partit que enfrontava un conjunt que ha de lluitar per l'ascens i un altre conjunt que ho ha de fer per la permanència. I, vist el joc que han ofert uns i altres, feia dubtar quin era el paper real de cadascú.
Perquè l'Hércules ha passat per la Nova Creu Alta deixant una imatge dubtosa d'un club que aspira a Primera. No va mostrar joc, no va mostrar idees, i el pitjor de tot: no va mostrar esportivitat. Les entrades dures i sense sentit eren constants, sobretot per part del veterà Peña, gos vell que s'ha curtit en mil batalles. Les simulacions de lesions també van ser la tònica habitual de part del matx, ja que així els jugadors de l'Hércules aconseguien travar el ritme intens que el Sabadell li estava donant al partit. Només Falcón, el porter, va estar a l'alçada del partit.
La derrota a Riazor no va passar factura i el Sabadell va sortir a la gespa en busca de la victòria des del primer minut. Tot el contrari que el conjunt alacantí, que es va tancar a la seva àrea a veure-les venir. Amb una constant pressió a la zona de 3/4, els arlequinats van aconseguir ofegar la connexió entre la defensa i la davantera dels visitants (el mig camp va ser inexistent), amb el qual s'evitava la sortida en atac de l'Hércules. La zona mitja del Sabadell assortia de pilotes constantment ambdues bandes. Fruit d'aquesta insistència va arribar el primer gol: centrada de Lanzarote des de la banda dreta a l'àrea, on Eneko va aconseguir pentinar la pilota cap endarrere per habilitar Arteaga, que amb un xut creuat col·locava la pilota lluny de l'abast de Falcón.
Foto web del Sabadell
Els de Carreras, però, no volien conformar-se amb un únic gol i minuts després seria Lazarote qui va estar a punt de pujar el segon gol al marcador en un magistral llançament de falta directa, però es va trobar amb una magnífica aturada de Falcón, que enviava la pilota a la banda. No havien passat ni cinc minuts quan el propi Lanzarote va habilitar Florian que, guanyant-li l'esquena a la defensa del conjunt alacantí, es va plantar davant del porter, però el seu xut va sortir massa creuat. Tampoc va veure l'arribada d'Arteaga sol per la seva esquerra, que estava en una millor situació per marcar. El Sabadell, un equip acabat de pujar de la 2ªB, li estava donant un autèntic repàs a l'Hércules, un equip ex-Primera. La superioritat arlequinada començava a resultar fins i tot insultant.
L'Hércules es limitava a les pilotades llargues des de la defensa cap als seus homes d'atac per mirar de llençar un contraatac, però la defensa del Sabadell tallava totes les seves ocasions. En la primera i única jugada que l'Hércules arribava a la porteria de De Navas, es va trobar un autèntic premi: centrada des de la banda dreta cap a l'àrea, on Míchel va abaixar la pilota amb el pit per Sardinero, que li va tornar a Míchel perquè aquest afusellés les xarxes arlequinades. El futbol mostrava la seva cara més injusta.
Foto As.com
El gol de l'empat va fer mal al Sabadell, que durant uns minuts va veure com l'Hércules s'apropava amb cert perill a la seva porteria, però sense arribar a concretar. Els arlequinats van disposar de la darrera oportunitat de la primera part, amb una centrada des de l'esquerra que Florian no va arribar a rematar de cap per ben poquet.
A la segona part, la tònica fou la mateixa: el Sabadell a l'atac i l'Hércules a defensar l'empat. Olmo, després de la sortida d'un córner, va ser qui va estar més a prop de desnivellar la balança, però Falcón ho va evitar amb una mà sublim. Poc després, seria un altre cop Florian qui tingués l'oportunitat de marcar: en la seva rematada de cap, Peña va estar a punt de fer-se gol en pròpia porteria, però el travesser ho va evitar. El refús va caure a peus de Juvenal, però el seu xut va sortir alt.
La sortida a la gespa d'Aganzo va donar més perill als visitants. Així, en una ràpida contra aquest va posar a prova De Navas amb un potent xut, però el madrileny va respondre amb eficàcia. A mesura que avançaven els minuts, i vist el bany de joc que li estava caient, l'Hércules es donava per satisfet amb l'empat i va començar el seu "show": les simulacions de lesions i de cansament van aparèixer a escena, amb un cert consentiment arbitral. Les pèrdues de temps van ser ja una constant fins a la finalització del matx.
El Sabadell es mostrava picat pel joc brut que feia el conjunt alacantí, i es va llençar desesperadament a per la victòria, però per més que ho intentava, allà estava l'Hércules amb el seu "joc" per desbaratar totes les opcions d'atac. A les acaballes del partit, Aganzo va veure avançat a De Navas i li va llençar una gran vaselina, però el porter arlequinat va estar ràpid de reflexos i va recuperar la posició enviant la pilota a córner. No hi va haver tems per més, ja que l'àrbitre va xiular el final.

Foto web Sabadell

L'afició arlequinada (que tot sigui dit, comença a respondre al gran moment que viu l'equip amb la que ha estat la millor entrada de la temporada fins al moment, 5.300 aficionats) pot sentir-se ben orgullosa dels seus homes. En dues jornades seguides s'ha enfrontat a dos equips ex-Primera, i tots dos van acabar demanant l'hora. Un 10 per aquest equip que lluita des del minut 1 fins al 90 i que pel que em vist fins ara, te qualitat sobrada per disputar qualsevol partit de Segona A.


Per Abel Martínez Ruano

divendres, 23 de setembre del 2011

La Penya Arlequinada Los Califas col.labora amb Xalest

 La Penya Arlequinada Los Califas ha respòs positivament a una iniciativa del Centre d'Educació Especial Xalest. El centre, ubicat a l'antiga escola Cifuentes (carrer Turina), es va dirigir a nosaltres amb el propòsit de col.laboració. Als Tallers del centre, els nois i noies fan diversos tipus d'activitats. Entre aquestes activitats figura la elaboració de ninots del C.E.Sabadell fet amb pinces de roba. La veritat, es que son barats, i amb 2€ que costen podem ajudar als nois del centre i podem donar sortida a les seves manualitats. L'enllaç del centre per que pogueu veure qui son i a que es dediquen es www.Xalest.com (tindreu un enllaç permanent a la clumna de la dreta del blog) i si voleu, podeu contribuir a ajudar-los comprant els seus ninots arlequinats. Nosaltres no guanyem res amb això, excepte la recompensa de contribuir en la mesura del que podem amb el centre. Us animem a tots a comprar un ninot del Sabadell. Podeu adquirir-los a la Penya al preu de 2€. Us deixem unes fotos per que pogueu veurel's. Gràcies a tots.



diumenge, 18 de setembre del 2011

Gran imatge del Sabadell a l'estadi del més gran de Segona A, Riazor.

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
5ª JORNADA, 17-9-2011, 18:00h
RC DEPORTIVO DE LA CORUÑA 2 - CE SABADELL 1
RC DEPORTIVO DE LA CORUÑA: Aranzubía, Laure, Colotto, Aythami, Ayoze, Álex Bergantiños, Jesús Vázquez, Guardado (Morel, '75), Valerón (Juan Domínguez, '89), Salomao i Lassad (Bodipo, '81).
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Juvenal (Joaquín, '81), Arteaga, Aarón Bueno (Eneko, '60), Lanzarote i Florian (Baha, '66).
GOLS: 1-0, Valerón ('40); 2-0, Guardado ('45); 2-1, Baha ('74).
ÀRBITRE: Jesús GIL MANZANO (col·legi extremeny). Targetes: grogues per a Aythami (DEP), Ayoze (DEP), Salomao (DEP), Olmo (SBD) i Baha (SBD). Cap vermella.
ESTADI: Riazor, 23.000 espectadors (10-15 seguidors del Sabadell).
Primera derrota del Sabadell a Segona A. El conjunt dirigit per Lluís Carreras ha vist truncada la seva gran ratxa lliguera al caure 2-1 a l'estadi de Riazor davant el que a priori és el conjunt més fort de la categoria, el Deportivo de La Coruña. Tot i perdre, el Sabadell ha donat una gran imatge sobre el terreny de joc, fent que fins i tot l'afició deportivista es treiés el barret al veure el magnífic joc de toc dels arlequinats, que començen a ser molt alabats pel món futbolístic espanyol.
Foto As.com
Com va dir Carreras en roda de premsa, aquest no era un partit qualsevol. Aquest era EL PARTIT, amb majúscules. El matx que tant jugadors com afició esperàvem des de que vam pujar a 2ª. I ben cert que aquest encontre no ens ha decebut. Totes dues aficions han pogut gaudir d'un bon partit de futbol.
El Sabadell, lluny de patir vertígen per enfrontar-se a un rival de renom i de jugar en un estadi que fa uns anys era de Champions, va sortir a la gespa de Riazor sense complexos d'equip inferior i disposat a donar-li batalla al Deportivo. El conjunt arlequinat s'ha vist superat pels locals durant els primers minuts, en que van gaudir de la millor ocasió de gol mitjançant Jesús Vázquez, amb un potent xut que De Navas va atrapar sense problemes. La resposta del Sabadell va ser una centrada de Lanzarote des de la dreta de l'àrea que Aarón Bueno va aconseguir rematar, però la pilota es va passejar per davant de la porteria deportivista sense més perill. La següent ocasió va caure pel bàndol local: falta que el mexicà Guardado va treure des de l'esquerra, Valerón va rematar amb el cap i la pilota va sortir llepant el pal de la porteria de De Navas.
Els arlequinats van tornar a avisar de les seves intencions en una centrada des de l'esquerra que Florian va encertar a rematar amb el cap, però una gran aturada d'Aranzubía i després el travesser van desmuntar el perill. Seria novament el davanter francès qui, pocs minuts després, engaltaria un gran xut amb la cama esquerra que va picar novament al travesser de la porteria deportivista. Al minut 40, quan el Sabadell estava aconseguint frenar el Deportivo i gaudia de les millors ocasions per marcar, els locals no van perdonar: en una gran combinació, Lassad va arrosegar la defensa arlequinada, fet que va permetre Guardado passar la pilota a Valerón que, des de dins de l'àrea, va creuar la pilota davant de De Navas. L'infortuni no va acabar aquí i és que, cinc minuts després, una badada defensiva va fer que Salomao es plantés dins de l'àrea amb la pilota, esperés l'arribada de Guardado per l'esquerra i aquest foradés novament la xarxa arlequinada amb un potent xut que De Navas, tot i tocar la pilota, no va poder aturar. Així s'arribava al descans.
El dubte de com sortiria anímicament el Sabadell a la segona part després dels dos gols en cinc minuts va quedar resolt quan els de Carreras, lluny d'abaixar els braços, van continuar amb el seu joc de toc. Semblava que el marcador continués amb empat a zero. El Deportivo, en canvi, va sortir a veure-les venir esperant als arlequinats en el seu camp, confiant en els contraatacs per rematar el partit.
I quasi li surt bé la jugada al Deportivo, que va gaudir de fins a tres ocasions per marcar: primer Ayoze i després Salomao van posar a prova David De Navas, però el porter arlequinat va estar magistral en tots dos llençaments. Poc després era Lassad qui va xutar des de la frontal, i la pilota va sortir llepant el pal. Però la sortida al terreny de joc de Nabil Baha va resultar clau per fer que, a poc a poc, el Sabadell portés més perill a l'àrea dels locals. Primer va avisar Lanzarote amb un gran xut amb l'esquerra, però la pilota va sortir fora per ben poquet. Seria el propi Baha qui retallés les distàncies a l'electrònic: en una pilota en profunditat, el marroquí li va guanyar l'esquena a la defensa deportivista i, de rosca amb la cama dreta, allotjava l'esfèrica a la porteria d'Aranzubía. Restaven quinze minuts per finalitzar el matx i, en aquests moments, el Sabadell s'estava mostrant superior al Deportivo. La resposta de l'entrenador local va ser tota una declaració d'intencions: va substituïr Guardado per Morel, atacant per defensa. El seu missatge era clar: aguantar el resultat.
Poc després, un altre cop Baha va estar a punt de culminar la remuntada, però el seu xut el va blocar Aranzubía. Instants després seria Lanzarote qui gaudiria de l'oportunitat de marcar, però entre el porter local i el pal de la porteria van evitar el gol. El Sabadell anava llençat i el Deportivo demanava l'hora i amagava la pilota als córners. Veure per creure.
Malgrat l'impuls final, no es va aconseguir empatar el partit. Els de Lluís Carreras no van veure recompensats el seu gran partit en forma de punts, però sí en elogis. I és que, tot i perdre, la imatge que el Sabadell va donar a Riazor va ser molt gran.


Per Abel Martínez Ruano

diumenge, 11 de setembre del 2011

El C.E.Sabadell continua sense cedir a la lliga

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
4ª JORNADA, 10-9-2011, 18:00h
CE SABADELL 3 - FC CARTAGENA 2
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Arteaga (Fito, '75), Puigdollers (Juvenal, '51), Aarón Bueno, Lanzarote i Florian (Baha, '64).
FC CARTAGENA: Juanma, Txiki (Lafuente, '84), Goni, Chus Herrero, Manu Torres, Mariano Sánchez, Dimas (Tati, '71), Marc Fernández (Riau, '46), Cléber, Álvaro Antón i Iván Bolado.
GOLS: 0-1, Iván Bolado ('24); 1-1, Aarón Bueno ('43); 2-1, Lanzarote ('48); 2-2, Iván Bolado ('60); 3-2, Arteaga ('67).
ÀRBITRE: Jorge Valdés Aller (col·legi castellano-lleonès). Targetes: grogues per a Baha (SBD), Marc Fernández (CRT), Juanma (CRT), Chus Herrero (CRT) i Dimas (CRT). Targeta vermella per a Álvaro Antón (CRT) per doble amonestació.
ESTADI: Nova Creu Alta, 4.500 espectadors (15-20 seguidors del Cartagena).

El Sabadell continua dalt del seu núvol. Tot i la derrota en la Copa a Alcorcón, els arlequinats no han patit cap davallada anímica i han ofert un gran partit al públic d'una Nova Creu Alta que gaudeix d'aquest equip. Una nova demostració de futbol de toc dels homes de Lluís Carreras que només s'ha vist espatllat per les errades defensives que cada cap de setmana pateix el Sabadell des del primer partit, i a les quals s'han de buscar una solució immediata. Al davant hi havia el Cartagena, equip que a base de talonari ha format una ambiciosa plantilla amb l'objectiu de l'ascens a la màxima categoria, però que encara no ha demostrat un futbol gaire convincent com per a considerar-lo candidat.
La primera sorpresa de la tarda no venia de la banqueta local, sino de la visitant: l'ex-arlequinat Marc Fernández era titular per primera vegada la present temporada precisament a la que va ser casa seva fins al juny passat. Tot i ser l'home que va marcar el gol que ens va retornar a Segona A 18 anys després, la graderia arlequinada no li va perdonar les formes en que va abandonar la disciplina del Sabadell i les seves explicacions poc convincents, i ho va fer palès amb constants xiulets cap a l'ara jugador del Cartagena.
Sabadell i Cartagena han començat el matx mostrant les seves cartes per fer-se amb el control del mig camp, tot i que cap dels dos equips ha aconseguit dominar la zona. La primera ocasió clara ha arribat per part dels arlequinats, quan Lanzarote va centrar des de la dreta un xut que es va anar enverinant i va picar al pal, i quan la Nova Creu Alta ja cantava el gol, el defensa visitant Cléber va treure la pilota sobre la línia. La resposta del Cartagena, lluny de ser un avís, va ser una picada: Iván Bolado, en una magnífica acció personal, es va plantar dins de l'àrea arlequinada i, amb un xut de rosca, col·locava la pilota a al pal esquerre de De Navas i feia el primer gol de la tarda. Per tercer cop consecutiu en aquesta Lliga, tocava remuntar. Així mateix, el Cartagena marcava el seu primer gol de la temporada, en el primer xut que feia al partit.
El gol li va fer molt mal al Sabadell, que durant uns moments es va veure incapaç de reaccionar. D'aquesta situació es va aprofitar molt bé el conjunt visitant per continuar creant perill a l'àrea local. El Cartagena va reclamar penal per unes mans d'Olmo després d'un córner llençar per Álvaro Antón, però el col·legiat no va xiular res. Poc després, a la mitja hora de joc, era precisament Antón qui es plantava davant de De Navas, però no va estar encertat en el control de la pilota.
Quan quedaven pocs minuts per al descans, arribava l'empat del Sabadell en una jugada espectacular: Lanzarote, per la banda dreta, li va fer un barret al defensa del Cartagena i va centrar la pilota a l'àrea on Aarón Bueno, entrant amb moltíssima força, va rematar amb el cap i va foradar la xarxa rival per tot l'escaire. Els arlequinats trobaven el premi just al seu bon joc.
Només havia passat un minut des de l'empat, quan va arribar la jugada més polèmica del partit: en una falta a favor del Sabadell, el visitant Álvaro Antón es va posar entremig per evitar que la pilota es posés en joc ràpidament. Els jugadors arlequinats, murris, van fer picar la pilota al cos del jugador. L'àrbitre va interpretar que el defensa obstruïa el llançament de la falta i li va ensenyar targeta groga: al ser la segona (havia estat amonestat minuts abans), el jugador veia la vermella. Expulsió rigorosa? Potser sí. L'àrbitre va complir el que deia el reglament? Sí, també. No hi va haver temps per més, i es va arribar al descans amb empat a un i amb els jugadors visitants protestant l'expulsió.
A la segona part, el Sabadell va voler plasmar la seva superioritat numèrica i va sortir dels vestidors amb molt empeny i força, mentre el Cartagena intentava reorganitzar-se amb un home menys. Fruit d'aquesta superioritat, i només tres minuts després de l'inici de la segona part, Aarón Bueno va internar-se per la banda esquerra fins a l'àrea de Juanma. Amb una sang freda impressionant, va esperar l'arribada des del darrere de LanzaroteFlorian va estar a punt de signar la sentència al minut 57, però la seva rematada de cap va sortir una mica alta per sobre del travesser.
Si fins ara el Sabadell ha fet gala d'un gran atac, no és menys cert que també ha demostrat una debilitat defensiva preocupant. Al minut 60, just tres minuts després de que els homes de Carreras haguessin pogut fer el tercer, el Cartagena va aconseguir sorprendre i va empatar el matx. Riau, des de l'esquerra, va llençar un ràpid contraatac, va centrar la pilota a l'àrea i aquesta va arribar als peus d'Iván Bolado que, sol, no va desaprofitar el regal. Els aficionats del Cartagena desplaçats fins a la Nova Creu Alta esclataven d'alegria.
El conjunt arlequinat, malgrat tot, no va abaixar els braços i va continuar atacant en busca del gol de la victòria. Aquest va arribar en una jugada molt afortunada: Juvenal, des de la frontal de l'àrea, va engaltar un xut que sortia desviat, amb la sort de que Arteaga passava per la seva trajectòria i, sense voler, el va desviar rumb a les xarxes de Juanma, que no va poder reaccionar. La parròquia arlequinada tornava a somriure i resava per no tornar a patir.
En els darrers minuts de joc el Sabadell va mirar de matar definitivament el partit, i bé ho va poder fer en un magnífic xut de Lanzarote en el que podia haver estat el gol de la jornada, però la pilota va estavellar-se a la creueta. Poc després, era Juvenal qui intentava una rematada acrobàtica sense sort. Ja en temps de descompte, el Cartagena va tenir la seva última oportunitat: un xut que anava dirigit a tot l'escaire, però que un atent De Navas va aturar en dos temps.
El xiulet final de l'arbitre va fer esclatar de joia la graderia arlequinada, i és que el Sabadell, a falta de la resta de resultats, dorm com a líder provisional de 2ª.

D'altra banda dir, que avui la penya lluïa pancarta al estadi. Una pancarta mòbil que ja vam estrenar a camp del Villarreal B, però que s'estrenava avui a l'estadi. Properament podrem gaudir de un pancarta fixa a la Nova Creu Alta.


Per Abel Martínez Ruano


dissabte, 10 de setembre del 2011

Presentat Yann Songo'o

Foto web C.E.Sabadell
El jove jugador, que estava a prova i finalment s'ha quedat al club, Yann Songo'o, fill del mític porter del Deportivo de la Coruña Jaques Songo'o, ha estat presentat a la Nova Creu Alta. El jugador, de 19 anys, diu haver-se sentit molt ben acollit per la resta dels seus companys.
Va debutar l'altre dia al partit de copa i com a titular davant l'Alcorcón i juga de central. L'ex del Zaragoza B està bastant content amb l'inici de temporada de l'equip, i es que no es per menys, 6 punts de 6 possibles i un joc, sobretot a les segones parts, que convida a anar al camp.
Sort Yann Songo'o.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Adeu a la Copa

COPA DEL REI, TEMPORADA 11/12
2ª RONDA ELIMINATÒRIA, 6-9-2011, 20:00h
AD ALCORCÓN - CE SABADELL
AD ALCORCÓN: Raúl Moreno, Expósito, Javi Hernández, Bermúdez, Rubén Anaurbe, Babin (Sergio Mora, '75), Abraham, Saúl (Montañés, '66), Carlos Martínez, Miguélez (Quini, '77) i Oriol Riera.
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Toni Lao, Songo'o, Bermudo, Samuel (Juvenal, '55), Héctor Simón, Fito, Collado (Aarón Bueno, '81), Eneko i Joaquín (Florian, '75).
GOLS: 0-1, Fito ('85); 1-1, Quini (p. '89); 2-1, Abraham ('92).
ÀRBITRE: Antonio MARISCAL SÁNCHEZ (col·legi andalús). Targetes: grogues per a Bermúdez (ADA), Javi Hernández (ADA) i Songo'o (SBD). Cap vermella.
ESTADI: Municipal de Santo Domingo, 1.500 espectadors (sense constància de que hi hagués presència de seguidors del Sabadell).

Foto As.com
Dos anys després de la darrera eliminatòria (a casa contra el Marbella), el Centre d'Esports Sabadell tornava a jugar la Copa del Rei. Ho feia al camp de l'Alcorcón, equip reconegut per protagonitzar també fa dos anys el sonat 4-0 al Real Madrid dels galàctics. Tots dos conjunts arribaven en plena forma al partit: els locals després d'un brillant 0-3 a casa del Huesca, i els arlequinats després del 3-4 a casa del Villarreal "B". Això sí: tots dos entrenadors, Anquela i Carreras, van optar per posar als respectius onzes inicials jugadors poc habituals a la Lliga.
A diferència dels anteriors partits, el Sabadell no s'ha vist superat pel seu rival a l'inici del matx. Tots dos conjunts van començar amb un partit igualat en forces, però passats els 20 minuts de joc, l'Alcorcón va començar a crear més perill que els arlequinats. Clarament sabedors de l'estil de joc del conjunt sabadellenc, l'equip d'Anquela va saber pressionar molt bé a dalt la sortida amb la pilota jugada dels de Carreras. Això va provocar que la pilota no circulés pel centre del camp arlequinat, que durant tot el partit va ser gairebé inexistent, fet que va comportar que a Joaquín no li arribessin pilotes per rematar a porteria. Les dues bandes, uns voluntariosos Eneko i el jove Jonathan Collado, es veien superades pels defenses de l'Alcorcón. Només una rematada de cap de Songo'o, que va sortir per damunt el travesser per poc, va donar símptomes d'atac del Sabadell.
En canvi, els jugadors d'atac del conjunt madrileny van gaudir de les millors ocasions del partit. L'atac de l'Alcorcón provenia sobretot per la banda dreta, mitjançant Carlos Martínez, que retratava una vegada i una altra un Bermudo inoperant. Malgrat això, ni Babin, ni Miguélez ni Oriol Riera van aconseguir foradar la porteria de De Navas. Així es va arribar al descans.
Foto RS
Molt diferent al que ens havien acostumat els jugadors de Lluís Carreras fins al dia d'avui, el Sabadell no va sortir dominant a la segona part. Continuava sent l'Alcorcón l'equip que dictava el ritme en que es jugava el partit. Els davanters de l'equip madrileny continuaven gaudint de nombroses ocasions, però no encertaven de cara al gol. La sortida a la gespa de Florian substituïnt Joaquín semblava donar una mica més d'atac al Sabadell i, de fet, el propi davanter francès va ser el que va fer la primera rematada del Sabadell a la porteria defensada per Raúl Moreno: centrada per la banda esquerra i Florian remata forçat amb el cap. La primera rematada del Sabadell amb cert perill a la segona part arribava gairebé al minut 80 de partit.
L'entrada d'Aarón Bueno va fer que l'atac dels arlequinats tingués una mica més de "punch". I al minut 86, malgrat la falta d'idees en la creació del joc, Fito va encertar a rematar a gol amb el cap un refús del porter local. La situació no es podia posar d'una millor manera: no s'estava fent un gran partit, però es va aconseguir posar-se per davant en l'eliminatòria, i quan faltaven quatre minuts per al final del matx.
Però si a Vila-Real la moneda ens va sortir cara, a Alcorcón ens va sortir creu. Un minut abans del temps reglamentari, l'àrbitre va xiular penal a favor de l'equip madrileny en considerar que Songo'o va travar amb la cama el davanter local. Penal molt rigorós, però clar. Quini va ser l'encarregat de transformar la pena màxima, que de Navas no va aconseguir aturar per mil·límetres.
I sorprenentment, totes les ocasions que l'Alcorcón no va aconseguir transformar durant tot el partit, ho va fer quan més mal feia: al descompte, quan restava un minut per al final del temps afegit i després de que l'àrbitre concedís un córner dubtós que els jugadors arlequinats van protestar amargament, Abraham va engaltar des de la frontal de l'àrea gran, i sense que cap defensa del Sabadell li posés resistència, un potent xut davant el qual De Navas no va poder fer res, tot i arribar a tocar la pilota amb els braços. L'alegria va inundar les graderies de l'estadi de Santo Domingo mentre que a la banqueta del Sabadell queia un bon gerro d'aigua freda.
Foto web C.E.Sabadell


El darrer minut de joc el Sabadell va tenir dues oportunitats més per buscar desesperadament el gol que signifiqués l'empat i concedís la pròrroga, però aquest no va arribar. El conjunt arlequinat va caure eliminat de la Copa d'una forma molt cruel, però justa vista la intensitat, fe i ganes que va mostrar l'Alcorcón per endur-se el partit.




Per Abel Martínez Ruano

diumenge, 4 de setembre del 2011

Qui vol més, sis de sis

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
3ª JORNADA, 3-9-2011, 18:00h
VILLARREAL CF "B" 3 - CE SABADELL 4
VILLARREAL CF "B": Jorge, Mano, Kiko, Dervite, Jaume Costa, Marcos Gullón, Llorente, Kike López (Chiqui, '71), Fofo (Joselu, '60), Lucas Porcar (Iriome, '82) i Airam.
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Puigdollers (Samuel, '88), Arteaga (Fito, '67), Eneko (Aarón Bueno, '60), Florian i Lanzarote.
GOLS: 1-0, Airam ('29); 1-1, Florian ('37); 1-2, Aarón Bueno ('73); 2-2, Joselu ('75); 2-3, Lanzarote ('81); 3-3, Iriome ('89); 3-4, Florian ('90).
ÀRBITRE: Mario Melero López (col·legi andalús). Targetes: grogues per a Dervite (VIL"B"), Toni Lao (SBD) i Puigdollers (SBD). Cap vermella.
ESTADI: Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal CF, 500 espectadors (50 aficionats del Sabadell).

PARTIDÀS. S'ha d'escriure en majúscules per donar a entendre bé el magnífic espectacle que ens van oferir tant Villarreal "B" com Sabadell. Un partit amb molts gols d'aquells que encisen molt als espectadors, però que no els hi fa gaire gràcia als entrenadors.

Era el primer partit del Centre d'Esports fora de casa en aquest retorn a la categoria de plata, i ho feia a casa d'un conjunt que va meravellar a la primera jornada, guanyant amb autoritat i mostrant un joc sublim, a casa d'un Barça "B" que era favorit. Tot i això, el Sabadell volia demostrar que la victòria a casa contra el Huesca en el debut del retorn no va ser fruit de la casualitat.

El partit va començar precisament sent un autèntic calc del de la setmana anterior. El filial groguet va començar amb un domini aclaparador i les seves ocasions no van trigar gaire a arribar a la porteria de De Navas, mitjançant Lucas Porcar i el perillós Airam. El Sabadell es veia lligat de mans i peus davant un filial que feia autèntica por. I així, a la mitja hora de joc, va arribar el premi a tanta insistència: Airam aconseguia allotjar la pilota a les xarxes de la porteria arlequinada. Premi just per a un conjunt que estava sent el clar dominador del matx, i que podria anar guanyant de golejada.
 
Però el futbol també és dels murris, i Florian ho va ser molt quan va pressionar el porter local Jorge fins que aquest, en un intent de desfer-se de la pilota amb una puntada, va fer que l'esfèrica piqués a l'esquena del davanter francès i entrés lentament a la porteria local. El Sabadell es va trobar l'empat en una jugada molt afortunada. Amb 1-1 al marcador es va arribar al descans.

A la segona part, es van canviar els papers. El Sabadell es va fer amo i senyor de la pilota, i els groguets es van veure desbordats davant un rival que va començar a fer el seu joc. L'entrada a la gespa d'Aarón Bueno i Fito en va tenir gran culpa. Les ocasions plovien a l'àrea de Jorge, però no es concretaven. Precisament, Bueno va estar molt a prop de fer l'1-2: el porter local va respondre treient una mà prodigiosa. A la següent, però, va anar la vençuda: pilota en profunditat i a l'espai per a Bueno, que guanya l'esquena a la defensa castellonenca, i amb la dreta marca davant la sortida del porter. L'alegria es va desfermar a la parròquia arlequinada desplaçada a Vila-Real.

Dos minuts. Aquest és el temps exacte que va durar l'alegria arlequinada. Just després de que Bueno pogués haver fet el tercer a favor del Sabadell, va arribar l'empat del Villarreal "B": Joselu, sense deixar que la pilota toqués la gespa, va rematar amb la cama dreta una centrada. De Navas, que va arribar a tocar l'esfèrica, no va poder fer més. Golàs.

Quan faltaven deu minuts per a que finalitzés el partit, va arribar el tercer del Sabadell. Lanzarote va pressionar un defensa groguet en la sortida des del darrera, aquest es va fer un nus, el davanter arlequinat li va prendre la pilota i, amb l'esquerra, va superar Jorge. Un altre cop per davant i fent autèntics mèrits per endur-se els tres punts cap a casa.

Però una galleda d'aigua freda va caure sobre els arlequinats quan Iriome, just en el moment en que el quart àrbitre anava a ensenyar la pissarreta amb els tres minuts d'afegit, va fer novament l'empat amb un altre golàs: centrada dels locals des de la banda esquerra, la pilota li va caure a Iriome dins l'àrea i aquest, amb l'esquerra, enviava la pilota a la xarxa per tot l'escaire. El Sabadell no s'ho podia creure: tot i el magnífic joc que estava desplegant, no aconseguia guanyar el partit.

Però els homes de Carreras, lluny d'abaixar els braços, van continuar atacant en busca del cop definitiu. I aquest va arribar dos minuts després de l'empat groguet. Novament Florian, sol dins de l'àrea petita, va col·locar la pilota dins de la xarxa amb una rematada de cap, després d'una deixada d'Aarón Bueno a centrada de Lanzarote. Explosió d'èxtasi en els aficionats arlequinats desplaçats. El Villarreal "B", però, no estava disposat a posar-ho gens fàcil i va vendre cara la seva derrota: Joselu, en la darrera jugada del partit, va estavellar una rematada al travesser.


Villarreal "B" també pot sentir-se orgullosa davant l'esforç i ganes que van mostrar els seus joves jugadors.


Per Abel Martínez Ruano.-


dissabte, 3 de setembre del 2011

Presentat Pablo Ruiz

El defensa provinent del Cartagena Pablo Ruiz, ha estat presentat a la Nova Creu Alta. Pablo, que va sortir de les categories inferiors del Sevilla i va jugar al Sevilla B i al Sevilla, ha dit que feia temps que havien contactat amb ell des del Sabadell, i que finalment s'ha pogut concretar tot. Li agrada molt l'estil de joc del C.E.Sabadell i diu que no li costarà gaire adaptar-se.
Recordem que Pablo Ruiz a jugat a Sevilla B, Sevilla, Múrcia, Córdoba i Cartagena.
Molta sort Pablo al C.E.Sabadell, igual que a tots els teus companys.

dijous, 1 de setembre del 2011

Ultims fitxatges

Finalment, la plantilla del C.E.Sabadell s'ha tancat amb dues noves fitxes. El puesto de central que tants noms ha barrejat ja té jugador assignat. Serà Pablo Ruiz, procedent del Cartagena. Pablo té 30 anys i molta experiència a segona. Va sortir de la pedrera Sevillista, jugant al filial durant 3 anys i passant al primer equip a l'any 2004. Al primer equip va estar a les ordres de Juande i Caparrós i va arribar a jugar la UEFA amb el Sevilla. A l'any 2006 va anar a jugar al Real Múrcia, on va militar una temporada per passar després per les terres dels Califas (Cordoba) on va jugar al Cordoba CF dues temporades més. Finalment i abans d'arribar al C.E.Sabadell ha estat dues temporades al Cartagena, que potser serà el seu primer rival lluint la samarreta arlequinada.
D'altre banda, Yann Songo'o, fill del ex-porter del Deportivo de la Coruña, i que estava a prova amb el Sabadell, a acabat amb l'aprovació del cos tècnic arlequinat i s'ha quedat a la plantilla. El defensa camerunés de 19 anys i internacional sub-20 amb la seva selecció, va militar a les categories inferiors del Metz francés i aquesta ultima temporada al Zaragoza B de tercera divisió, i destaca per la seva juventud (19 anys) i la seva fortalesa física.
Joaquín , encara que sap que té poques possibilitats de jugar, ha decidit quedarse a la plantilla arlequinada. El cos técnic ja li ha comunicat que serà la tercera opció després de Florian i Baha, Peró ell creu que en els minuts que pugui tenir podrà convèncer a l'entrenador per fer-se un lloc a l'equip.

Moltissima sort a tots tres i ojalà ens donguin moltes alegries.