Una primera part per oblidar

CE SABADELL: De Navas, Ramírez, Toni Lao, Pablo Ruiz, Bermudo, Juanjo, Hèctor Simón, Puigdollers (Fran Piera, 56´), Lanza, Florian (Aarón Bueno, 56´) i Baha (Aleix, 88´)
REAL VALLADOLID: Jaime, Balenziaga, Rueda, Mongil, Peña, Nafti (Baraja, 78´), Víctor Pérez, Sisí, Jofre (Marquitos, 72´), Óscar (Alberto Bueno, 67´) y Javi Guerra
ÀRBITRE: Iñaki Vicandi Garrido (basc). Ha amonestat a Lanza i Sisí.
GOLS: 0-1 Javi Guerra (13´), 0-2 Javi Guerra (22´), 0-3 Javi Guerra (35´), 1-3 Lanza (68´) i 1-4 Marquitos (73´)
ESTADI: Nova Creu Alta, 3.700 espectadors, (uns 20 seguidors del Valladolid).

En una primera part per oblidar, el R,Valladolid ha donat un repàs a l’equip arlequinat i ha sentenciat el match en no més mitja hora. Javi Guerra amb un hattrick ha deixat a la parroquia de la Nova Creu Alta sense arguments.

Un Sabadell que en la primera meitat no ha fet res per emportar-se els tres punts. Es més, no ha fet res ni per emportar-se un punt. Amb un Baha que cada dia desil.lusiona més amb la seva desgana, i amb un equip en general que no podía i semblava que no volia. L’únic al que podem salvar de tot plegat es Manu Lanzarote, que ho ha intentat però no l’acompanyava la resta de l’equip.

S’han començat a escoltar xiulets a la Nova Creu Alta, i podriem pensar que no es el momento, que ara es quan a l’equip més falta li fa  l’afició. Però no creiem que la gent xiulés per perdre el partit, que entra dintre de la normalitat, si no, per com s’estava perdent aquest partit.

A la segona part s’ha vist un altre Sabadell. S’ha vist un equip amb ganes d’intentar-ho, amb ganes de ficar-se en el partit. D’aquí el primer gol arlequinat, que després d’arribar en diferents cops a la portería de Jaime, Lanzarote ha aconseguit ficar la pilota dins de la xarxa. Dos minuts més tard era Baha, qui en fora de joc aconseguia ficar el segon gol, anul.lat per l’arbitre.

Però aquest miratge s’acabava quan al minut 73 marquitos feia el 1-4 pels pucelans.

S´ha xiulat molt les decisions arbitrals, encara que aquest ha estat dolent pels dos costats i no es excusa del mal joc arlequinat i la desgana a la primera meitat.

Ja son 11 partits sense guanyar i la gent comença a perdre la paciencia, per perdre i sense dubta, per  com s’han perdut els ultims 4 o 5 partits. D’aquest equip sempre s’ha dit que podía guanyar, perdre o empatar, però que no se li podía retreure res per que jugaba de fabula. Ara això ja no es aixi.

Esperem treure alguna cosa de Los Pajaritos, però tal com estem jugant, la cosa estarà molt i molt difícil.