dimarts, 13 de desembre de 2011

El Sabadell suma un punt important davant el segon classificat a la lliga

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
17ª JORNADA, 10-12-2011, 16:00h
CE SABADELL 0 - ELCHE CF 0
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Toni Lao, Pablo Ruiz, Bermudo, Juvenal, Héctor Simón (Juanjo, '31), Arteaga (Redondo, '74), Aarón Bueno (Puigdollers, '63), Lanzarote i Baha.
ELCHE CF: Juan Carlos, Flaño, Héctor Verdés (Beranger, '46), Pelegrín, Edu Albacar, Xumetra (Perico, '57), Mantecón, Rúper, Palanca, Linares (Luismi Loro, '74) i Ángel.
GOLS: sense gols.
ÀRBITRE: Alfonso PINO ZAMORANO (col·legi castellano-manxec). Targetes: grogues per a Lanzarote (SBD), Pablo Ruiz (SBD), Baha (SBD), Óscar Ramírez (SBD), Edu Albacar (ELC), Palanca (ELC) i Ángel (ELC). Cap vermella.
ESTADI: Nova Creu Alta, 2.600 espectadors (20-25 seguidors de l'Elche).

El Centre d'Esports Sabadell va aconseguir un meritori empat sense gols davant d'un dels "gallets" de la categoria. Això sí: el matx, tot i el resultat positiu, no serà gaire recordat per l'afició arlequinada. Declarat partit de jornada econòmica (els socis del club van haver de passar per guixetes), i el fet de que les càmeres de TV ho van retransmetre en directe, va comportar la pitjor entrada de la temporada a l'estadi creualtenc. A aquesta circumstància, se li va sumar un soporífer partit que molts esperaven amb ganes i que els va ben decebre. En canvi, sí serà recordat l'arbitratge de Pino Zamorano i els seus assistents, que van treure de polleguera tant a locals com a visitants amb decisions sorprenents e il·lògiques, com quan en un clar servei de cantonada a favor de l'Elche (fins i tot, els jugadors del Sabadell ja s'havien posicionat per defensar la jugada) va donar servei de porteria a favor dels arlequinats.
Sabadell i Elche van saltar a la gespa de la Nova Creu Alta amb massa respecte cap a l'adversari. La por dels arlequinats a sortir golejats com contra el Celta i la por de l'Elche a patir el futbol de toc dels homes de Carreras van fer que cap equip s'erigís com el dominador del partit. La pilota anava d'una àrea cap a l'altra, però sense perill. Carreras va voler controlar més la pilota i, a la mitja hora de joc, va substituïr Héctor Simón (que no estava fent un bon partit) per Juanjo. Ni per aquestes. El partit va continuar entre badalls a la graderia. Només alguns xuts llunyans, d'Arteaga i del visitant Ángel, van posar una mica d'emoció al matx. Amb aquesta tònica es va arribar al descans.
La segona part no va millorar el partit. Sabadell i Elche continuaven respectant-se massa i només les ocasions individuals d'alguns jugadors d'ambdós equips salvaven un matx que estava sent autènticament avorrit. La pilota anava de camp a camp, però ningú arribava a concretar. Tots dos equips van gaudir únicament de dues ocasions per marcar. L'ocasió més clara la va tenir l'Elche, quan al minut 60 Linares va rematar de cap al travesser, després d'una centrada d'Ángel. Deu minuts després, Palanca va engaltar un xut amb rosca, obligant a De Navas a lluïr-se per enviar la pilota a la cantonada. Les dues ocasions del Sabadell arribarien en la mateixa jugada, al minut 80: primer, amb una pilota morta a dins de l'àrea que Baha, sol, va deixar passar sense fer el més mínim intent d'anar a buscar-la (una acció que va encrespar a un sector de l'afició arlequinada, que el va xiular) i, tot seguit, amb un xut de Juvenal que va anar als núvols. La darrera ocasió del partit la va tenir Ángel, que va xutar a la mitja volta, i De Navas va posar suspens al parar la pilota en dos temps. Donava la sensació de que el partit podia continuar mitja hora més i cap dels dos equips aconseguiria marcar.
L'afició va marxar satisfeta. Si bé el partit no va ser maco, aconseguir mantenir la porteria a zero i treure-li un punt al sots-líder de la categoria, quan gairebé tothom s'esperava una altra derrota contundent, és per estar content. Però no val a badar: diumenge visitem a un altre dels grans, l'Almeria. Esperem poder acabar aquest màgic e inoblidable 2011 sumant algun altre puntet camí de la permanència.

Per Abel Martínez Ruano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada