dilluns, 7 de novembre de 2011

Golejats

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
12ª JORNADA, 6-11-2011, 12:00h
CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA 5 - CE SABADELL 0
CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA: Rubén, Mingo, Rodri, Seoane, Morán (Luna, '70), Longás, Xisco Campos, Arzu, Sergio Juste, Peragón (Tuni, '56) i Powel (Galindo, '78).
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Toni Lao, Olmo (Álex Cruz, '74), Songo'o, Juanjo (Juvenal, '65), Héctor Simón, Arteaga, Lanzarote, Aarón Bueno (Joaquín, '58) i Florian.
GOLS: 1-0, Morán ('18); 2-0, Powel (27); 3-0, Powel ('58); 4-0, Tuni ('61); 5-0, Luna ('82).
ÀRBITRE: Antonio Israel MARISCAL SÁNCHEZ (col·legi andalús). Targetes: grogues per a Olmo (SBD) i Juanjo (SBD). Cap vermella.
ESTADI: Nou Estadi de Tarragona, 5.000 espectadors (150-200 seguidors del Sabadell).

Dolorosa golejada la que ha encaixat el Centre d'Esports en la seva visita a Tarragona. Els homes de Lluís Carreras van veure com un Gimnàstic que encara no havia guanyat cap partit en el que portem de lliga li infligia la tercera derrota de la temporada, que també és de moment la més abultada. La brutalitat del marcador final és molt enganyosa, ja que el Nàstic (que estrenava entrenador, el conegut i polifacètic Jorge D'Alessandro) tampoc va fer un gran joc ni es va mostrar clarament superior al seu rival com per a endur-se tan gloriosa victòria, però sí que va mostrar una contundència i efectivitat de cara a porteria envejables. Per contra, el Sabadell va oferir el seu joc de sempre i va gaudir de molt bones ocasions, però la manca de punteria a l'hora de fer gol i la feblesa defensiva van condemnar novament als arlequinats. Potser el dia nuvulos i plujós amb el que es va despertar diumenge ja eren indicis de que la cosa no sortiria bé...
I això que el partit es va iniciar com sempre, amb el Sabadell controlant la pilota i tenint les primeres oportunitats, com la que va gaudir Florian a centrada d'Óscar Ramírez, però que no va poder arribar a rematar i Rubén va blocar sense problemes. I en la següent acció va pasar el que també li passa sempre al conjunt sabadellenc: que els rivals es posin per davant seu a les primeres de canvi. El Nàstic va aconseguir marcar en la primera ocasió clara de la que van disposar: Arzu va xutar des de dins de l'àrea i De Navas va refusar el tir, però la pilota va quedar morta al punt de penal i Morán va rematar a gol. Ben a prop va estar Peragón de fer el segon per al seu equip, però ambdues ocasions de les que va disposar van ser desviades a córner per De Navas.
El Sabadell va reaccionar una mica i mitjançant les centrades des de la banda de Songo'o i Óscar Ramírez es va nodrir a Florian d'un munt de pilotes per rematar, però el davanter francès no va tenir el seu dia i va fallar-ho tot. Aquestes accions van quedar en res quan Powel, després d'una magnífica passada entre línees de Longás, es va plantar davant de De Navas i va fer el segon gol superant al porter madrileny per dalt. Els arlequinats no ho van deixar d'intentar i Arteaga va estar ben a prop d'aconseguir el gol que retallés les distàncies poc abans del descans, però el seu xut creuat va sortir fora llepant el pal.
A la segona part el Sabadell va afegir una marxa més al seu ritme, obligat pel fet de tenir el marcador en contra. El Nàstic semblava estar més cansat, a causa del gran esforç realitzat a la primera part. En una jugada d'estratègia, Florian va estar molt a prop d'aconseguir per fi el primer gol arlequinat, però el davanter francès va tornar a fallar. En canvi, al Nàstic li sortia tot a la primera i novament l'holandès Powel aconseguiria el tercer gol dels tarragonins, això sí amb una mica de sort, ja que el seu xut el va desviar sense voler Toni Lao. Tres tirs a porta i tres gols. L'efectivitat dels locals era del 100%.
Els homes de Carreras, conscients de que el partit ja s'els hi havia escapat, van continuar atacant per fer com a mínim el gol de l'honor. Però qui tornaria a marcar serien els locals: una passada en llarg va acabar als peus de Powel, que va cedir l'esfèrica a Tuni que, sol dins l'àrea, va batre a De Navas per baix. La facilitat amb la que marcava el Nàstic era insultant. Lanzarote va estar a punt de marcar en un esplèndid llençament de falta, però Rubén va desviar a córner amb una mà impressionant.
Però diumenge era el dia del Nàstic, i va quedar demostrat quan Luna va rebre una passada, va superar la sortida de De Navas i va marcar a plaer el cinquè gol. L'afició tarragonina que s'aplegava al Nou Estadi no s'ho creia, ni en els seus millors somnis es podien imaginar aquest resultat. D'Alessandro va complir aquella famosa dita futbolera de "entrenador nou, victòria assegurada".
Per la seva banda, el Sabadell ha d'aconseguir esborrar de la seva memòria aquest infaust partit i entrenar-se dur durant la setmana per millorar allò que tant l'està condemnant en els darrers partits: la manca de gol i la feblesa defensiva. Dissabte arriba el Córdoba a la Nova Creu Alta, i la imatge dels arlequinats al Nou Estadi s'ha de netejar.




A la seu de la penya es van aplegar uns 40 aficionats per veure el partit. Al començament amb molta ilusió, però a mida que avançaven els minuts la ilusió s'anava convertint en resignació i no s'entenia com podia el Nàstic fer un gol cada vegada que xutava a porteria. Dissabte tornarem tots a veure i animar al Sabadell, aquest cop a la Nova Creu Alta, davant un rival dificultós com es el Córdoba.





Per Abel Martínez Ruano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada