dimecres, 7 de setembre del 2011

Adeu a la Copa

COPA DEL REI, TEMPORADA 11/12
2ª RONDA ELIMINATÒRIA, 6-9-2011, 20:00h
AD ALCORCÓN - CE SABADELL
AD ALCORCÓN: Raúl Moreno, Expósito, Javi Hernández, Bermúdez, Rubén Anaurbe, Babin (Sergio Mora, '75), Abraham, Saúl (Montañés, '66), Carlos Martínez, Miguélez (Quini, '77) i Oriol Riera.
CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Toni Lao, Songo'o, Bermudo, Samuel (Juvenal, '55), Héctor Simón, Fito, Collado (Aarón Bueno, '81), Eneko i Joaquín (Florian, '75).
GOLS: 0-1, Fito ('85); 1-1, Quini (p. '89); 2-1, Abraham ('92).
ÀRBITRE: Antonio MARISCAL SÁNCHEZ (col·legi andalús). Targetes: grogues per a Bermúdez (ADA), Javi Hernández (ADA) i Songo'o (SBD). Cap vermella.
ESTADI: Municipal de Santo Domingo, 1.500 espectadors (sense constància de que hi hagués presència de seguidors del Sabadell).

Foto As.com
Dos anys després de la darrera eliminatòria (a casa contra el Marbella), el Centre d'Esports Sabadell tornava a jugar la Copa del Rei. Ho feia al camp de l'Alcorcón, equip reconegut per protagonitzar també fa dos anys el sonat 4-0 al Real Madrid dels galàctics. Tots dos conjunts arribaven en plena forma al partit: els locals després d'un brillant 0-3 a casa del Huesca, i els arlequinats després del 3-4 a casa del Villarreal "B". Això sí: tots dos entrenadors, Anquela i Carreras, van optar per posar als respectius onzes inicials jugadors poc habituals a la Lliga.
A diferència dels anteriors partits, el Sabadell no s'ha vist superat pel seu rival a l'inici del matx. Tots dos conjunts van començar amb un partit igualat en forces, però passats els 20 minuts de joc, l'Alcorcón va començar a crear més perill que els arlequinats. Clarament sabedors de l'estil de joc del conjunt sabadellenc, l'equip d'Anquela va saber pressionar molt bé a dalt la sortida amb la pilota jugada dels de Carreras. Això va provocar que la pilota no circulés pel centre del camp arlequinat, que durant tot el partit va ser gairebé inexistent, fet que va comportar que a Joaquín no li arribessin pilotes per rematar a porteria. Les dues bandes, uns voluntariosos Eneko i el jove Jonathan Collado, es veien superades pels defenses de l'Alcorcón. Només una rematada de cap de Songo'o, que va sortir per damunt el travesser per poc, va donar símptomes d'atac del Sabadell.
En canvi, els jugadors d'atac del conjunt madrileny van gaudir de les millors ocasions del partit. L'atac de l'Alcorcón provenia sobretot per la banda dreta, mitjançant Carlos Martínez, que retratava una vegada i una altra un Bermudo inoperant. Malgrat això, ni Babin, ni Miguélez ni Oriol Riera van aconseguir foradar la porteria de De Navas. Així es va arribar al descans.
Foto RS
Molt diferent al que ens havien acostumat els jugadors de Lluís Carreras fins al dia d'avui, el Sabadell no va sortir dominant a la segona part. Continuava sent l'Alcorcón l'equip que dictava el ritme en que es jugava el partit. Els davanters de l'equip madrileny continuaven gaudint de nombroses ocasions, però no encertaven de cara al gol. La sortida a la gespa de Florian substituïnt Joaquín semblava donar una mica més d'atac al Sabadell i, de fet, el propi davanter francès va ser el que va fer la primera rematada del Sabadell a la porteria defensada per Raúl Moreno: centrada per la banda esquerra i Florian remata forçat amb el cap. La primera rematada del Sabadell amb cert perill a la segona part arribava gairebé al minut 80 de partit.
L'entrada d'Aarón Bueno va fer que l'atac dels arlequinats tingués una mica més de "punch". I al minut 86, malgrat la falta d'idees en la creació del joc, Fito va encertar a rematar a gol amb el cap un refús del porter local. La situació no es podia posar d'una millor manera: no s'estava fent un gran partit, però es va aconseguir posar-se per davant en l'eliminatòria, i quan faltaven quatre minuts per al final del matx.
Però si a Vila-Real la moneda ens va sortir cara, a Alcorcón ens va sortir creu. Un minut abans del temps reglamentari, l'àrbitre va xiular penal a favor de l'equip madrileny en considerar que Songo'o va travar amb la cama el davanter local. Penal molt rigorós, però clar. Quini va ser l'encarregat de transformar la pena màxima, que de Navas no va aconseguir aturar per mil·límetres.
I sorprenentment, totes les ocasions que l'Alcorcón no va aconseguir transformar durant tot el partit, ho va fer quan més mal feia: al descompte, quan restava un minut per al final del temps afegit i després de que l'àrbitre concedís un córner dubtós que els jugadors arlequinats van protestar amargament, Abraham va engaltar des de la frontal de l'àrea gran, i sense que cap defensa del Sabadell li posés resistència, un potent xut davant el qual De Navas no va poder fer res, tot i arribar a tocar la pilota amb els braços. L'alegria va inundar les graderies de l'estadi de Santo Domingo mentre que a la banqueta del Sabadell queia un bon gerro d'aigua freda.
Foto web C.E.Sabadell


El darrer minut de joc el Sabadell va tenir dues oportunitats més per buscar desesperadament el gol que signifiqués l'empat i concedís la pròrroga, però aquest no va arribar. El conjunt arlequinat va caure eliminat de la Copa d'una forma molt cruel, però justa vista la intensitat, fe i ganes que va mostrar l'Alcorcón per endur-se el partit.




Per Abel Martínez Ruano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada