diumenge, 28 d’agost del 2011

Tornem de la millor manera

CAMPIONAT NACIONAL DE LLIGA, 2ª DIVISIÓ, TEMPORADA 11/12
2ª JORNADA, 27-8-2011, 18:00h
CE SABADELL 2 - SD HUESCA 1

CE SABADELL: De Navas, Óscar Ramírez, Olmo, Toni Lao, Redondo, Héctor Simón, Arteaga (Fito, '63), Puigdollers, Lanzarote, Aarón Bueno (Álex Cruz, '71) i Florian (Baha, '78).
SD HUESCA: Bernardo, Rafel Sastre, Helguera, Clavero, Javi Martínez (Sorribas, '54), Camacho, Gilvan, Josetxo, Tariq, Corona (Roberto, '87) i Sastre (Molina, '73).
GOLS: 0-1, Camacho ('52); 1-1, Olmo ('66); 2-1, Olmo ('85).
ÀRBITRE: Juan MARTÍNEZ MUNUERA (col·legi valencià). Targetes: grogues per a Héctor Simón (SBD) i per a Helguera (HUE), Rafel Sastre (HUE), Tariq (HUE), Sastre (HUE) i Molina (HUE); vermella directa per a Rafel Sastre (HUE).
ESTADI: Nova Creu Alta, 3.500 espectadors (25-30 seguidors del Huesca).

"Cantem, cantem la joia indefinida, de veure el Sabadell entre els millors...". Amb aquestes paraules comença l'himne del Centre d'Esports. I no hi ha dubte de que són uns mots molt ben trobats, ja que la parròquia de la Nova Creu Alta ha pogut celebrar el retorn del Sabadell a la 2ª divisió de la millor manera possible. Abans de que la pilota rodés, ja es notava a la graderia les ganes i la il·lusió dels arlequinats de veure novament al Sabadell a la categoria de plata. Des del minut 1 al 90, el públic va animar constantment als jugadors. L'expectació que hi havia per aquest partit era màxima.

I això que el partit no va començar gaire bé per al Sabadell. Durant els primers 10-15 minuts es van fer palesos els nervis del debut en els nostres jugadors, davant un Huesca que  es trobava certament còmode. Una mala passada de Toni Lao cap a De Navas va acabar a les botes de Tariq que, sol davant del porter, va estavellar la pilota al travesser. Era el primer avís.

I és que el Huesca no va trigar gaire en tornar a posar l'ai al cor dels aficionats, amb dues ocasions que De Navas, amb unes mans prodigioses, va enviar magistralment a córner. El Sabadell es veia desbordat.

Però, un cop passats els nervis, el Sabadell es va apropiar de la pilota i del control del partit. Amb un joc excel·lent, les ocasions arlequinades començaven a arribar a la porteria de Bernardo. Lanzarote i Bueno, per les dues bandes, van ser els jugadors més incisius. El Huesca es va limitar a defensar sòlidament i a aprofitar la velocitat dels seus davanters, creant molt perill en cada arribada a l'àrea de De Navas. Tot i això, al descans el marcador assenyalava empat a zero.

I a la segona part van arribar els gols. El primer en avisar va ser el Sabadell, amb dues ocasions seguides. Però sorprenentment, i malgrat la sortida ofensiva dels arlequinats, qui es va avançar van ser els visitants. Una desafortunada sortida de De Navas va acabar amb la pilota als peus de Camacho, que no va desaprofitar l'oportunitat. Era el minut 52. Quan millor jugava el Sabadell, gerra d'aigua freda. Però l'ànim dels jugadors del Sabadell no va decaure i van continuar jugant amb aquell sistema que ens va portar fins aquí: tocant la pilota. Mentrestant, el Huesca esperava darrere, esperant matar el partit amb un ràpid contraatac.

A pilota parada, va arribar l'empat. Al minut 66, Puigdollers va llençar magistralment una centrada de córner i Olmo, amb una excel·lent rematada de cap, va enviar la pilota al fons de la xarxa. Bernardo no va poder fer res. Quedava partit per davant i el Sabadell estava sent superior. El Huesca es mostrava conforme amb l'empat.

L'entrada al terreny de joc d'Àlex Cruz va esperonar els jugadors de Lluís Carreras. Amb Lanzarote per l'esquerra i Cruz per la dreta, les bandes eren autèntics punyals. L'esperat debut de Baha, que va entrar substituïnt un lluitador Florian, va acabar d'encendre els ànims de victòria. A la primera pilota que va tocar Baha, detall de qualitat del jugador marroquí. Minuts després, el Huesca es quedava amb 10 jugadors per expulsió de Rafel Sastre amb vermella directa, després d'una absurda patada sobre Redondo, sense la pilota en joc. L'estadi bullia. A l'ambient es notava que el gol no trigaria en arribar.

I així va ser. Gairebé a les acaballes del partit, en un nou llançament de córner, Olmo va aprofitar un rebuig per avançar el Sabadell. Aquest gol va provocar el deliri a la graderia de la Nova Creu Alta. Els jugadors del Huesca van protestar a l'àrbitre per unes possibles mans d'Olmo en el gol. En tot cas, el 2-1 era un resultat de justícia, vist el joc d'uns i altres.

Els darrers minuts de partit van ser d'autentic patiment. El Huesca, un cop va anar perdent, es va llençar desesperat en busca de l'empat, mentre que el Sabadell llençava rapidíssims contraatacs per finiquitar el partit.

El xiulet de l'àrbitre indicant el final va fer que esclatés l'alegria a l'estadi. Després de 18 anys, tornàvem a 2ª divisió de la millor manera possible: guanyant a casa i amb un joc i una imatge brillants, per ser el primer partit a Segona divisió A.

Per Abel Martínez Ruano.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada